dimecres, 22 de juny de 2011

Violació virtual

Algú ha destinat el seu temps per descobrir la meva contrasenya al Facebook. Algú ha entrat al meu espai personal virtual i s'ha atrevit a escriure un correu en nom meu. Un correu adreçat a un bon amic i amb un to molt poc adient. Algú, que a causa de la modernitat ja no pot fer safareig i netejar la roba mentre embruta la imatge dels altres, ha parlat per a mi en un to barroer. Aquest algú m'ha fet mal i m'ha convidat a banyar-me en la por i la desconfiança. I estic emprenyada perquè ni tan sols sé qui és i perquè vés a saber si la justícia divina podrà fer-hi res ja que no sé pas si fan classes de noves tecnologies allà dalt.

17 comentaris:

òscar ha dit...

Si llegir envers coses com aquestes acaba fent cert respecte (prescindint del cóm i el perquè), acabar-ho patint fa por. Por al us dolent que fan males persones a unes tecnologies que haurien de ser només bones. :(

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Hola Òscar!

Estic totalment d'acord amb tu i vull seguir tenint la confiança que he tingut fins ara.

De fet...la persona que ha jugat a ser jo crec que volia fer mal al meu amic i a la nostra relació...però dubto molt que se n'hagi sortit...

Un petonàs,
núria

de diumenges ha dit...

D'això se'n diu covardia, enveja i baixesa. Sobretot, covardia. Canvia la contrasenya i no deixis que ningú et faci sentir malament, ni en la vida real ni en el món virtual.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

De diumenges...gràcies pel teu suport!...Estic completament d'acord...Segurament tornaré al facebook protegida amb un "xubasqueru"....Un petó!...núria

Pilar ha dit...

Sort que el teu amic et coneix i confia en tu. Aquesta és l'única confiança que paga la pena tenir. No vull dir que no s'hagi d'anar per la vida desconfiant de tothom, però si hem d'anar amb passes segures, sobretot en aquest món on és tan fàcil amagar-se.
Canvia la contrasenya, cerca una molt difícil i mira de canviar-la sovint.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies pels consells, Pilar! Ets encantadora! un petó.

Ricard Closa ha dit...

...I segueix sent tan valenta. Cap mesquí se'n sortirà.

Matilde ha dit...

Em venen ganes de fer un curs de hacker i caçar al caçador! A tu no?

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ricard...gràcies per les teves encoratjadores paraules.

Matilde...ha,ha,ha...que divertida!...

Jordi Dorca ha dit...

A mi també em va passar fa uns quants dies (pel maig, era). Algun valent va entrar al meu espai de Facebook i em va integrar en un grup orgullós de ser d'extrema dreta.
T'enviem una abraçada de solidaritat, Núria. I de cultura per damunt de tot.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies, Jordi!!!...Si tot va bé, tornaré aviat al facebook i seguirem "desfingicionant" la vida!...un petó!

Tri Plet ha dit...

ningú es mereix que li facin aquest mal, però tu menys Núria. M'entristeix molt. Dos petons.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies, Tri Plet!...enyoro la finestra oberta del Facebook...però aviat obriré un nou perfil...potser seré la Núria Miramelsmots...Un petonàs i a veure si ens veiem aviat!!

El Profà ha dit...

"Dos amics que es van trobar aquí se n'han anat, cadascun cap al propi error".

The Crossroads
W. H. Auden

que el nostre error no sigui cedir en la lluita contra aquells que fan mal; que el nostre encert sigui ignorar-los, com si no ens poguèssin tocar (tot i que ho fan).

Molts ànims d'un amic (crec que ho soc) virtual.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Profà...molt encertat el teu comentari!...gràcies, amic virtual!...i bons 4!!!

rosicler ha dit...

Penso que no cal que gastis llum buscant el culpable, en el món,encara hi ha més gent bona que no pas dolenta.
Una abraçada,

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Sí, sí, sí, Rosicler!...una abraçada!