dilluns, 4 de juliol de 2011

Casualitats

El divendres estava tan contenta que vaig regalar-me un llibre. En entrar a la llibreria "francesa" Jaimes de Passeig de Gràcia  una noia semblava que m'esperava per recomanar-me bona literatura. Em va preguntar quin llibre estava buscant. Qualsevol d'en Philippe Claudel, vaig respondre-li. Fa poc que l'he descobert i m'encanta. En català o francès? Ara m'ha ben fotut, vaig pensar. Saps què? En francès que fa molt i molts anys que no el llegeixo i serà un exercici interessant. Doncs mira, et recomano Il y a longtemps que je t'aime. És una edició de butxaca i el regal em surt a molt bon preu.

Al vespre, cap al tard, molt tard, miro el televisor i justament aquest precís dia fan la pel·lícula Il y a longtemps que je t'aime. Uf!!!...Quina casualitat! Coneixeu a algú a qui li hagi passat el mateix? O la casualitat només era per a mi?

4 comentaris:

Marta ha dit...

Recordo haver-ho passat molt bé veient aquesta película al Verdi de Cardedeu. Segur que disfrutaràs amb aquesta história. Et vas fer un bon regal, Núria.

LA MAR ha dit...

La casualitat no existeix, és un cul de sac a ón va a parar tot el que ens passa i no comprenem. Probablement aquest llibre o aquest argument té una importància especial per a tu que tu mateixa desconeixes.

Pilar ha dit...

A mi em passen "causalitats" semblants, sovint.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Marta...em sembla que sí que va ser un bon regal...i la pel·lícula em va encantar!!! Gràcies pel teu comentari i ens veiem aviat, cap el dia 15, em sembla!

La Mar...tens tota la raó i penso el mateix que tu...D'entrada el llibre escriu, en una frase magnífica, el que per a mi és el pitjor somni. Diu textualment:"La pire des prisons, c'est la mort de son enfant, celle-là, on n'en sort jamais..."

Pilar...espero que les causalitats siguin ben màgiques...com el que tu desprens en els teus comentaris...