dimarts, 26 de juliol de 2011

Vocabulari "Els gossos i els llops" Irène Némirovsky

Dins d'aquest llibre trist, com l'època en què va ser escrit, com el final a Auschwitz de la seva escriptora als 39 anys, he trobat alguns mots que val la pena d'aprendre, o de recordar o només de repensar.


Gràcies a la magnífica traductora Anna Casassas.







Acerb:
1 adj. [LC] Aspre al paladar. 2 adj. [LC] Cruel, rigorós.
El càstig més acerb. Una crítica acerba.
Afranquir:
1 v. tr. [LC] [DR] Fer franc o lliure (l’esclau, el serf). 2 v. tr. [LC] [DR] Alliberar d’un jou, d’una càrrega.
Amarant:
3 m. [LC] [IQ] [QU] Matèria colorant purpúria sintètica.
Ariet:
m. [LC] [DE] Giny antic de guerra per a abatre muralles, portes, etc., compost d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en figura de cap de moltó.
Atarantar:
v. tr. [LC] Torbar l’ànim (d’algú) deixant-lo com esbalaït, sense esma.
Balb:
1 adj. [LC] [MD] Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc.
Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba. No podia agafar res amb les mans de tan balbes que les tenia del fred que feia.
Balca:
1 f. [LC] [BOS] Boga² .
Una cadira de balca.
Bistre:
1 m. [IQ] Matèria colorant d’un bru groguenc preparada fent bullir sutge de fusta amb aigua. 2 m. [LC] [IQ] Color d’aquesta matèria.
Bleixar:
v. intr. [LC] Respirar, especialment amb fatiga.
He vingut corrents que no puc bleixar.
Buata:
1 f. [LC] [IT] Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares o punxonada, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, per a embalar objectes delicats, etc.
Canotier:
m. [LC] [ED] Barret de palla rígid, de copa baixa i llisa i ala petita.
Cerussa:
1 f. [GLM] Pols de carbonat de plom, de color blanc, pesant, que s’usa com a colorant i té un poder cobrent i una resistència a la llum molt bons.
Conhortar:
1 v. tr. [LC] Animar, exhortar, (algú que està abatut moralment).
Vés, conhorta’l; que no plori més. 2 intr. pron. [LC] La noia es conhortava amb les paraules del seu amic. 3 intr. pron. [LC] Conformar-se, resignar-se. Ja et conhortaràs amb la meitat.
Detentor:
m. i f. [LC] Persona que deté alguna cosa. Detentor d’armes prohibides. El detentor del títol.
Èlitre:
m. [ZOA] Ala del parell anterior dels coleòpters, dura i coriàcia, que serveix solament per a protegir l’ala del parell posterior.
Embajanir:
1 v. tr. [LC] Fer tornar bajà.
Embalbir:
1 v. tr. [LC] [MD] Fer tornar balb.
El fred li embalbia els dits. 2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir balb. Amb aquest fred les mans s’embalbeixen
Embuatar:
v. tr. [LC] Posar buata (en alguna cosa), omplir de buata.
Enfony:
1 m. [LC] Lloc de mals endreços. 2 m. [LC] Cofurna . 3 m. [LC] Cavitat estreta.
Envinar:
1 v. tr. [LC] Tirar vi (a una cosa).
Envinar l’aigua d’un gerro. 2 intr. pron. [LC] Embriagar-se .
Estalonar:
1 v. tr. [LC] Trepitjar els talons (d’algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere.
No te m’acostis tant, que m’estalones. 2 v. tr. [LC] Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l’estalonés. 3 v. tr. [LC] per ext. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família.
Estamordir:
1 v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] Atordir, deixar com mort, sense sentits. 2 v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] Esporuguir .
Fast:
m. [LC] Ostentació de magnificència, luxe extraordinari.
Fimbrar:
v. intr. [LC] [EI] Una biga, una vara flexible, etc., vibrar sota l’acció d’una força que obra sobre seu en sentit transversal, sovint d’una manera intermitent. El pont fimbrava a cada pas.
Gropada o grop:
2 1 m. [ME] [GG] Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament.
Impertinent:
4. pl. Ulleres que es sostenen amb un mànec i es porten penjades pel coll;
Invectiva:
f. [FLL] [LC] Discurs, escrit, violent contra una persona o una cosa.
Llangor:
1 f. [LC] [MD] Estat de decaïment, físic o moral, prolongat. 2 f. [LC] [MD] Manca d’activitat, d’energia.
Mimar:
v. tr. [LC] Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l’aparença.
L’humorista mimava la manera de caminar del president.
Mirinyac:
m. [LC] [ED] Faldilla de sota feta d’una tela rígida, sovint guarnida de barnilles, cèrcols de ferro, etc., per a sostenir, més o menys bombades, les robes exteriors.
Palimpsest:
m. [FLL] [BB] [AF] Còdex o document que ha estat utilitzat dues vegades, després d’ésser raspat el primer text per a escriure-n’hi un de nou.
Palmari:
adj. [LC] Que es manifesta o es palesa clarament.
Pisa:
f. [LC] [AR] Ceràmica recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
Pogrom:
m. [HIH] [RE] Massacre de gent indefensa, especialment jueus.
Ravebleda:
f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, varietat de la bleda, conreada per la seva arrel grossa i carnosa, emprada per a obtenir el sucre de taula i en l’alimentació humana i del bestiar (Beta vulgaris var. crassa o rapacea).
Recalcar:
3 intr. [LC] Recolzar amb força sobre el seu suport.
Repatània:
adj. [LC] Que no vol saber res d’allò que podria fer-li canviar una habitud, un mètode, etc.
Rèprobe:
1 adj. i m. i f. [RE] [LC] Condemnat per Déu, reprovat. 2 adj. i m. i f. [LC] Malvat .
Sibil·la:
f. [AN] [PR] [LC] En l’antiguitat, dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
Sibilant:
1 adj. [LC] Que xiula, que fa un xiulet.
Sojorn:
1 m. [LC] Acció de sojornar. Durant el seu sojorn a París. 2 m. [LC] Lloc on hom s’està o sojorna.
Aquell poble de la costa, sojorn de la meva adolescència. 3 [RE] sojorn dels justos Destí de les persones que practiquen els deures de la religió, el cel.
Sojornar:
v. intr. [LC] Estar-se en un lloc un cert temps.
Tarlatana:
f. [LC] [IT] Teixit clar i subtil de cotó, amb lligat de plana, fortament aprestat, usat especialment per a mosquiteres.
Taro:
m. [LC] Vent fred.
Timorat:
1 adj. [LC] Que té el sant temor de Déu, que tem d’ofendre Déu en les seves accions. 2 adj. [LC] Excessivament tímid.
Xarnera:
1 f. [IMI] [LC] [IMF] Frontissa 1 .

4 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Ui, molts (masses) de desconeguts. Ravebleda, és curiós, però podria ser un insult afectuós. :D

LA MAR ha dit...

bona feina ! Moltes paraules interessants, algunes conegudes d'altres no, la meva preferida de la llista: conhort, l'empro molt i el seu significat em sembla imprescindible a la condició "humana". :O)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...m'agrada ravebleda com a insult amorós!!!...sí,sí...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

La Mar...magnífica reflexió sobre el conhort!...i gràcies per ser-hi!