dijous, 4 d’agost de 2011

Gràcies Jordi's!!!

L'any 2005 vaig tenir la immensa sort de participar en un documental "Les últimes hores" dirigit pel vallesà Jordi Call. Aquell experiment es va traduir en veure'm per primera (i segurament única) vegada a la pantalla del Cinema Verdi així com al Canal 33. Va ser una experiència personal inoblidable i només tinc paraules d'agraïment per qui m'hi va convidar: en Jordi Call.

A "Les últimes hores" la història que hi ha de fons és una mostra de la repressió franquista als maquis. És un relat que destapa un secret profund d'una persona que va armar-se de valor per descobrir una part molt íntima de la seva vida. És el documental d'una de les milers d'injústicies que va acumular la Guerra Civil i el franquisme.

Una altre artista, en Jordi Rodoreda (de qui podeu gaudir de bones fotografies que envia al programa del temps de després del Telenotícies a TV3) em va avisar que aquest dilluns, 1 d'agost, es transmetia l'entrevista a en Jordi Call i el documental que vam rodar junts (amb la companyia, llavors, com a tècnic de so del que actualment és cantant d'"El Petit de Ca l'Eril", en Joan Pons).

Gràcies Jordi's!!!...i gràcies VOTV!!!


2 comentaris:

LA MAR ha dit...

A Mallorca la guerra hi va passar de puntetes, alguns bombardejos, el desembarcament a Manacor....emperò no la repressió. Sembla mentida la quantitat d'històries com la de la Marina que es senten..... M'ha sorprès que l'any 47, vuit anys després del final de la guerra encara s'anés assasinant a la gent....... Bona feina Núria.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Com diu Joan Sales al seu magnífic "Incerta glòria":

"La guerra és una fulana que t'emmetzina la sang per sempre; tota altra cosa queda pàl·lida en comparació."

Gràcies per veure el documental, Jaume!!!