dimecres, 31 d’agost de 2011

«Jo no puc conèixer la persona si no l'estimo ―i no la puc estimar si no la conec. I és precisament el coneixement amorós i l'amor intel·ligent, anterior a la dicotomia coneixement/amor, el que converteix el cercle viciós en cercle vital.»

El diàleg indispensable
Raimon Panikkar

6 comentaris:

onatge ha dit...

Estic i visc en el cercle vital...

Des del far amb diàleg.
onatge

pere ha dit...

Tant amava l'amic son amat, que de tot ço que li deia lo creïa, e tant lo desireva entendre que de tot ço que n'oïa dir volia entendre per raons necessàries. E per ço l'amor de l'amic estava entre creença e intel·ligència.

Llull: Llibre d'amic e amat.

Hi he pensat :-)

rosicler ha dit...

Aquest cercle vital de Panikkar, a la pràctica, també et pot arruïnar la vida, o no.
Una abraçada, guapa!

Pau ha dit...

Quin gran pensament el del Raimon Panikkar

Jordi Dorca ha dit...

Sé que hi ha cercle, però no sé on para, la veritat.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Onatge...el cercle vital no deu marejar gaire, oi?
Pere...una aportació molt escaient.
Una abraçada, Ramon!
Pau...Completament d'acord.
Jordi...ha,ha,ha...crec que l'he vist passar tot rodolant...