dimarts, 9 d’agost de 2011

Se sabrà tot

Per fi he pogut llegir-me el Premi Sant Jordi 2009 ("Se sabrà tot" d'en Xavier Bosch) i m'ha agradat. En la meva prestatgeria mental l'he catalogat com a literatura d'acció. A cada capítol hi passen coses, no hi ha frases ni pàgines sobreres, tot diu, tot mostra. Està escrit donant un bon ritme i amb vocabulari subtilment col·locat al lloc que li pertoca sense fer escarafalls com ara: aplaudiments neulits, encabassat en aquella gran butaca de pell, bagatel·les, es va encofurnar en la rutina...i moltes altres expressions que sense desentonar gens ens mostren un català ric.

I de totes les frases que n'he subratllat em quedo amb: "No ho oblidis mai,  «som el que escrivim»."

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Miraré de no quedar-me gaire encabassat, quan el llegeixi.

Matilde ha dit...

Em vénen ganes de llegir-lo!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi i Matilde...és un llibre que es llegeix volant però sense ales! Salut!!!

El Profà ha dit...

Som el que escrivim: no ho oblidaré mai, mentre pugui mantenir allunyada l'amnèsia i aquesta tendència malaltissa a estripar papers continuament.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Sebastià...Jo, ara mateix, no dec ser res ...perquè les paraules m'han abandonat...i mira que les cuido tan bé com puc!...un petó!