dimecres, 10 d’agost de 2011

Vocabulari d'"Incerta glòria (part I)"

Rei, reina...avui a la plaça, concretament a la parada de l'escriptor Joan Sales amb la novel·la Incerta Glòria (1a part), hi ha estesa de mots, de totes mides i preus, per arromangar-se i remenar fins que trobis el que et vagi a mida.

A gatamèus:De quatre grapes.
Abintestat:adv. [DR] Sense haver fet testament. Els qui moren abintestat.
Adovellat:adj. [AQ] [AR] Fet amb dovelles. Portal dovellat.
Agullonar:1 v. tr. [LC] Punxar amb l’agulló. 2 v. tr. [LC] Estimular, incitar a obrar. No sabia quins estranys pensaments l’agullonaven.
Antifonari:m. [LC] [MU] [RE] Llibre d’església que conté les antífones i altres cants dels oficis.
Aporrinar:v. tr. [LC] Omplir d’improperis.
Arquimesa:f. [LC] [IMF] Moble format d’una arquilla i d’una taula que li fa de suport.
Arrosar:v. tr. [LC] Mullar (alguna cosa) com si fos de rosada, espargir-li al damunt un líquid en gotetes menudes.
Astènia:f. [MD] Minva de les forces que comporta cansament i dificultat a l’esforç.
Astracanada:1 f. [FLL] Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desbaratada.; 2 f. [LC] Vulgaritat 2 .
Atiplat/ada:adj. [MU] Que té un to de tiple. Veu atiplada.
Barrabassada:f. [LC] Disbarat gros, acció insensata.
Brunyir:1 v. tr. [LC] [IMI] Treure llustre (a les pedres, als metalls, etc.), fregant-los. 
Cabiró:m. [LC] [AQ] [IMF] Biga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons.
Cadolla:f. [LC] [GL] Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l’aigua del mar, d’un riu, etc., forma un petit bassal.
Carretell:Bóta petita d’uns 30 litres
Catau:m. [LC] Lloc on sol fer cap, recollir-se o amagar-se algú. Li havien llogat un catau infecte. Un catau de talps.
Cornucòpia:2 f. [ED] [AR] [LC] Mirall de marc ornamentat i daurat, basat en el tema del corn de l’abundància, sovint amb un o més braços per a posar-hi espelmes.
Coronella:f. [AQ] [AR] Finestra dividida en tres parts per dues columnetes.
Dovella:f. [AQ] [LC] [AR] Peça més estreta d’un cap que de l’altre amb què es construeixen els arcs i les voltes.
Draconià/ana:adj. [LC] D’una severitat excessiva. Lleis draconianes.
Eixarreït:1 adj. [LC] Ressec, d’una gran eixutesa. 2 adj. [LC] Mancat d’amenitat, adust.
En doina:1 loc. adv. [LC] En moviment, fora de lloc, en renou. En arribar, ho trobà tot en doina. 2  [LC] anar en doina Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d’una part a l’altra. En aquesta casa, tothom va en doina!
Encontorns:Voltants.
Endiastrat:Endimoniat.
Enganyapastors:1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels caprimúlgids, d’uns 27 centímetres de llargada, de plomatge flonjo de color terrós, amb uns grans bigotis a l’entorn del bec, que a la nit vola sense fer soroll i durant el dia s’està aclofat entre els matolls o en els viaranys (Caprimulgus europaeus). 
Engiponar:v. tr. [LC] Arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita. Com t’has engiponat la roba, avui? M’he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs, això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l’ha engiponada, pobra criatura?
Enrastrar: (*) Fer un rastre o enfilall (Val., Alcoi); cast. enristrar. Hem enrastrat els alls per a portar-los a vendre. 
Envescar:1 v. tr. [LC] [SP] Untar amb vesc. Envescaven branquillons per agafar ocells. 2 intr. pron. [LC] [SP] Restar agafat en el vesc. Els ocells s’han envescat i ara els podrem caçar. 3 intr. pron. [LC] Deixar-se agafar amb afalacs, amb abelliments, etc. S’ha ben envescat amb les propostes d’aquella empresa.
Escotxegar:v. intr. [LC] La perdiu, cantar.
Falcilla (falcillot)1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels apòdids, de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç, la vida del qual transcorre en gran part a l’aire, on caça, s’acobla, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant. 
Falena:f. [ZOI] [LC] Papallona nocturna.
Falòrnia:f. [LC] Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc.
Fetor:Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició
Fronda:1 f. [BO] [LC] Fulla d’una falguera. ; 2 f. [BO] Fullatge 1 .
Gànguil: m. [LC] Persona molt alta i prima. Quin gànguil, aquest xicot! Si n’és, de llarg! La noia és rabassuda, però el seu germà és un gànguil. Sembla un gànguil. 
Gresol:2 1 m. [LC] [ED] Vas petit en què es posa oli i un o més blens i serveix de llum.; 2 2 m. [LC] [ED] Dipòsit de l’oli en una llumenera. 
Jansenisme:m. [LC] [RE] Moviment religiós amb connotacions polítiques basat en l’obra de Cornelis Jansen i la seva interpretació ultrancera de l’augustinisme, difós als Països Baixos i França durant els segles XVII i XVIII.
Jaspi:1 m. [GL] [LC] [GLM] Varietat criptocristal·lina de quars, de colors variats segons les impureses i susceptible de poliment. 
Manyaga:f. [LC] Carícia . Fer manyagues.
Marmita:Olla gran de metall
Matacà:4 m. [AQ] Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic.
Maula:1 f. [LC] Artifici amb què es pretén enganyar algú. És un home carregat de maules. 2 m. i f. [LC] Persona que sap dissimular les seves intencions. Vaja un maula n’hi ha, d’aquell! S’entenia amb una maula que feia de cosidora. 3 adj. [LC] Gata maula.
Mauleria:1 f. [LC] Qualitat de maula. 
Musc/a:1 adj. [LC] Morat fosc. Barretina musca.
Paisanatge:m. [LC] Conjunt de paisans o no militars.
Patollar:Maldar.
Perbocar:v. tr. [LC] Vomitar 1 . Ha perbocat el dinar. Tenir ganes de perbocar.
Pernada:1 1 f. [LC] Cop de cama. ; 1 2 f. [LC] Moviment violent de la cama.
Pernejar:v. intr. [LC] Donar pernades.
Pòndol:m. [LC] Govern d’una casa, d’una hisenda, etc. Als vint anys ja portava el pòndol de la fonda.
Primparat/ada:2 adj. [LC] Mancat de forces, de vigor, de consistència. Tenia la salut una mica primparada.
Rabejar:intr. pron. [LC] Algú, complaure’s a prolongar allò en què troba una satisfacció. Es rabegen en els records d’infantesa. Ja el tens vençut i indefens als teus peus: ara rabeja-t’hi. 
Reïna:f. Resina .
Rostoll:Part de les tiges de blat, de sègol, d’ordi, etc., que romanen al camp després de la sega.
Savina:1 f. [LC] [BOS] Arbre o arbust del gènere Juniperus, de la família de les cupressàcies, de fulles esquamiformes imbricades i falsos fruits en gàlbul esfèric, fibrós o poc o molt carnós. 
Secardí:adj. [LC] Eixut de carns.
Sirgar = trescar:2 v. intr. [LC] Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia res, però allà ja el fan trescar!
Tartarinesc:(*) Falsament heroic; que simula grans accions que en realitat són ridícules. El Dictador... en el fons era d'una simpatia tartarinesca, Sagarra Vida, ii, 11. Etim.: derivat de Tartarin, nom del protagonista de tres famoses novel·les de l'escriptor francès Alfons Daudet.
Tolir-se:v. intr. pron. [LC] [MD] Perdre l’ús i moviment del cos o d’un dels membres. Jo mateixa, abans de tolir-me, organitzava les excursions.
Trancs i barrancs:(*) Llocs abruptes, difícils de transitar 
Trencapinyes:m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 16 centímetres de llargada, bec gros, curt i molt corbat (Loxia curvirostra).
Trespol:1 m. [LC] [AQ] Paviment d’una habitació, d’una casa. Caigué als seus peus damunt del trespol d’argent.
Tritllejar:1 v. tr. [LC] [MU] Tocar (les campanes) a cops ràpids i seguits en senyal de festa. L’escolà tritllejava les campanes. Acabat l’ofici, l’escolà començà a tritllejar. 
Tropell:Moviment accelerat de diferents persones, animals o coses que es mouen desordenadament. Quin tropell de gent! 
Xafallós:adj. i m. i f. [LC] Que parla reemplaçant el so de s per un so molt acostat al de x.
Zumzejar:1 v. intr. [LC] Fer zum-zum.;2 intr. [LC] Oscil·lar, moure’s pujant i baixant alternativament.
Font: Diccionari de la llengua catalana (IEC) i (*) Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
 

2 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Gran esplet de mots.
Com a curiositat, et puc dir que en Josep Comas (de Sora!) em va ensenyar un verb ESCOTXINAR 'escotxegar', que també pot tenir el sentit (no recollit pels diccionaris) de 'comentar, tot xiuxiuejant, una tafaneria o un secret'.
Salut i mots!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

M'agrada escotxinar...tot i que miro de practicar-ho el mínim possible. Gràcies per les teves constructives aportacions. Salut i mots!