divendres, 16 de setembre de 2011

"...la vida és un bullit terrible i que per regla general estem cridats a afrontar-la en un estat d'absoluta i radical manca de preparació."

Terres de vidre
Alessandro Baricco
Traducció de Mercè Canela

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Bullit i engolit, però tanamateix et seguim tant com podem. Malgrat el vidre, és clar.

Jordi Dorca ha dit...

He dit TANAMATEIX?
Ho veus: això em passa per fer servir paraules estranyes.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies, Jordi!...per seguir-me i, sobretot, per fer servir paraules estranyes...;-)

onatge ha dit...

Ara m'has fet venir ganes de veure la transparència del vidre...

Des del far amb bon vent.
onatge

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Onatge...el vidre és prou transparent...tot i que a vegades s'entela....un petonàs des del Vallès...núria