dimarts, 27 de setembre de 2011

Canetti i Ramon Monton

"Canetti feia un paral·lelisme ecologista avant la lettre molt interessant en afirmar que l'angoixava igualment la desaparició d'espècies animals com la de llengües i cultures. ¿Us imagineu que arribés un moment que en aquest món no quedés ningú que pogués dir «t'estimo»?

La revolució pendent
Ramon Monton

9 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Terrible, trist... no m’ho vull imaginar. Cal seguir lluitant pel nostre t’estimo ARA I SEMPRE.

Helena Bonals ha dit...

És molt bo, el Montón: jo n'estic llegint El nyèbit, i em sortirà un anticànon rodó.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...lluitarem per la màgia dels nostres mots! Un petó!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...jo he llegit tot el que ha publicat en Ramon Monton excepte el Nyèbit que me'l vaig guardant com si fos un tresor...i que estic convençuda que m'agradarà...També penso que és molt bon escriptor. I per cert...si no és molta indiscreció...el meu home em pregunta si el teu pare es diu Jesús...Un petó!

Helena Bonals ha dit...

Sí que es diu Jesús, i ja sé per què t'ho pregunta! Només et dic qué un pseudònim.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...m'he perdut amb això del pseudònim...Un petó!

Helena Bonals ha dit...

Que mal escrit! Té un pseudònim: Raimon Esplugafreda.

Sintu ha dit...

Hola Helena, sóc el preguntaire. Com saps perquè ho pregunto?
Una a-barça-da!!!

Sintu
PS(Post Sintum):
A on et puc escriue d'amagatotis?

Helena Bonals ha dit...

Pots entrar al Què llegeixes, registrar-te i escriure'm als missatges privats.
Prefereixo no donar-te el meu mail aquí.