dijous, 27 d’octubre de 2011

Peter pans

Durant molts anys ella va topar amb éssers immadurs: alguns li trepitjaven les ales dels somnis sense pietat i altres es mofaven de les seves paraules fins a convidar-la a un silenci profund.


Quan estava a punt de llençar la tovallola de l’esperança va conèixer un home que li digué:

―Tu i jo, junts, sumarem més de dos.

Avui els podeu trobar amb la seva calculadora de l’amor.

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

No hi té res a veure, però jo, quan estava a punt de llençar la tovallola, em va sortir una bona feina. És ben misteriós.

Aquest text m'agrada molt.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Em passes una tovallola?

Helena Bonals ha dit...

Tothom té la seva, el que has de fer és no llençar-la mai, Jordi.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...amb tovallola o sense...m'agrada que t'agradi.

Jordi...quan ens veiem, te'n portem una.

una abraçada als dos!

Jordi Dorca ha dit...

Jo ja he tirat el barret al foc. Si vols, et passo una boia, Helena.

Helena Bonals ha dit...

Passa'm el barret cremat, Jordi.