dijous, 3 de novembre de 2011

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels. 
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. 
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-. 

Màrius Torres 



5 comentaris:

Carme ha dit...

I aquesta cançó, aquest poema és una altra experiència, que no pas per ser més coneguda deixa de tenir ni una mica de la seva potència.

carina ha dit...

Cançó a Mahalta és un dels poemes més emblemàtics de Màrius Torres, un poeta genial i massa desconegut fora de Lleida. Llach el musica d'una manera perfecta. Preciós binomi

Helena Bonals ha dit...

El poema original presenta quatre estrofes de dos versos: els dos rius paral·lels. Tot ell és molt brillant, com l'amor que l'inspira.

Jordi Dorca ha dit...

Gomboldat pels meandres.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...completament d'a-COR-d!

Carina...et recomano el llibre: "Tres poetes, tres mestres" d'Antoni Pascual on es parla de la poesia de Marius Torres.

Helena...tens tota la raó...només vaig triar aquesta part del poema perquè em fa posar la pell de gallina.

Jordi...m'encanta la forma i el fons de la paraula "gomboldar".