dimecres, 2 de novembre de 2011

Cultura de mort

Avui, dia dels difunts, us recomano una conferència de Joan Parés, titulada "L'eutanàsia d'un creient extraordinàriament valent".


Us en deixo un fragment:


"Tot això us ho explico perquè entengueu lo fàcil que li va ser, en aquest sentit, preparar-se la seva mort. Ja tenia una gran preparació per aquest viatge definitiu. Primer de tot, cal considerar les experiències d'aquestes vagues de fam.  Fa uns anys li practicaren un electrocardiograma. Un electrocardiograma que tots coneixem: t'estiren en una llitera, et posen uns cables i amb un aparell registren els moviments elèctrics del cor. Doncs el van posar allà, li van posar els cables i li van dir: Ara relaxa't molt perquè així surt millor el registre. I varen anar al registre i anava a 30 per minut!!! (el normal són 60/70) i li van dir: No et relaxis tant! En sabia moltíssim de relaxar-se i això és difícil. A mi m'agrada fer meditació i relaxació, però no he baixat mai dels 50, costa molt anar aturant el cor. Aquestes tècniques que els orientals coneixen molt bé i de les que de vegades en fan exhibicions a l'Índia, estant una setmana enterrats. Aquesta gent té un control tan gran del seu cor, que el pot alentir moltíssim. Al Xiri li passava, ho sabia fer. És una característica seva aquesta d'anar al fons."

10 comentaris:

Alyebard ha dit...

La llegiré amb molta calma. Però és molt bona.

Jordi Dorca ha dit...

És molt bo. I el recomano. Sencer.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jo també el recomano sencer...el fragment només és una anècdota (de pes, però anècdota) de tot el text.

Gràcies Alyebard!

Un petó, Jordi!

Marga Bonvehí ha dit...

Núria,
Acabo de llegir aquesta conferència i m’ha encantat; ben portada, ben raonada. Conservo l’enllaç per tenir-la a mà i rellegir-la. Val la pena!
Moltes gràcies per fer-nos-la arribar.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Marga...gràcies a tu per llegir-la. Per a mi és tot un plaer poder compartir tot el que faci referència a la figura i pensament d'en Xiri. Un petó!

Carme ha dit...

Avui l'he poguda llegir tota i amb molta calma, com s'ha de llegir. És increïblement interessant i

M'agrada molt haver llegit aquest document d'algú que ho ha viscut de prop per contrarestar tot allò que s'havia dit i s'havia sentit i finalment no saps què pensar o què creure. Però jo no m'ho podia imaginar de cap altra manera que aquesta. Tan plàcida... tan valenta amb tanta convicció i seguretat.

Perdoneu que m'enrotlli tant, però és amb el cor i el cap tant ple de les coses que he llegit, també tinc la necessitat de compartir emocions i pensaments.

I crec que hem de reivindicar fins al final la figura del Xiri com un model de no-violència i de lluita al mateix temps.

Gràcies, Núria, ha estat tota una experiència intensa, llegir aquesta conferència.

Carme ha dit...

UI! Se m'ha esborrat un trosset de comentari... deia

"interessant i molt emocionant, que impacta i t'implica del tot, fa pensar i plantejar-te les coses ... d'una manera tan endreçada i ben raonada"

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme....que bé que t'hagi entusiasmat el text. En Joan Parés és una de les persones que ha estat més a prop d'en Xiri durant molts anys i a part de ser el seu homeòpata també era un molt bon amic. El text reflecteix la raó i l'estima.

Jo també penso com tu. En Xiri era un ésser excepcional. Tant pel que fa a la no-violència com tot el model filosòfic que havia plantejat i estudiat durant molts anys. Com, evidentment, pel que fa a la persona i a la seva (nostra) lluita. Uf!...no m'embolico més perquè com pots veure me l'estimo molt.

Si tens una estona i ganes de llegir, et passo un enllaç d'un relat que vaig escriure poc després de la seva mort.

http://www.xirinacs.org/wp/2008/10/20/menu-d%E2%80%99una-videta-nuria-pujolas/

Un petó!

Carme ha dit...

Doncs sí, Núria que he anat a llegir-lo.

Jo he estat admiradora (de lluny) mai no havia tingut la ocasió de veure'l ni de parlar amb ell, però sempre he agraït tot els que ens ha donat i ensenyat i m'ha sabut greu que no hagi estat escoltat com caldria, ni valorar com mereixia.

Per moltes altres coses i també per això m'ha agradat trobar-te, Núria!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme,

Vaig tenir la sort de conèixer en Xiri personalment. Primer vaig pensar que no podia ser tan magnífic com la gent deia. Però quan el vaig anar coneixent, escoltant en els seus cursos de filosofia i treballant a prop seu, em vaig rendir davant l'evidència. En Xiri era un SAVI amb majúscules. Crec que em faltarien diverses vides per assimilar un percentatge petit del que sabia.

Gràcies pels teus mots, Carme! A mi també m'ha encantat trobar-te ...tot un plaer!!!