dijous, 17 de novembre de 2011

En desconec l'origen

Què criden set gambes al Fossar de les Moreres?

Som una ració.

(No us puc dir la font d'aquests mots perquè la desconec)

21 comentaris:

Ventafocs ha dit...

Sóc un poc sorda.. què diuen? mengeu-me? ;)
Una "ració" d'abraçadetes!

Marga Bonvehí ha dit...

Vaja, quina connexió que has fet...
Em refio de la teva orella.

Jordi Dorca ha dit...

Gambes racionalistes.

Helena Bonals ha dit...

Som una ració i tenim el dret de residir.

Mariona Casanovas ha dit...

jajajajaaaaa

Molt bo!!!!!! :)

Com dic durant l' espectacle que estic representant actualment:

Per què no muntem un casal català, al bell mig del poble, per el 4 catalano-parlants nostàlgics que encara quedem?

Tant per tant, millor amb humor!

pere ha dit...

I quin preu han hagut de pagar, pobres, per maniefestar-se!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ventafocs...abraçades braves!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Marga...crec que vaig llegir aquest acudit en un article de l'Eva Piquer...però no n'estic segura...Un petó!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...molt bon joc!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...genial!!!...ha,ha,ha...ric per no plorar...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Mariona...ja saps que l'humor és l'amor amb H. Un petonarru!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Pere...un preu alt, molt alt!!!

Sintu ha dit...

Mentre aneu escrivint, han sigut detingudes tres gambes i les han dut a la comissaria de Via Laietana, tot aplicant-los la llei antiterrorista.

Ah, per cert, segons la Guàrdia Urbana, només hi havien 4 gambes que cridaven:"som una tapa".

Aspa ha dit...

molt xulo aquest! no se si vull ser gamba, guàrdia civil per fótra'm les gambes, o nació per quedar-me amb un pam de nas-i-oh!

abraçades pugilables!

aspa

Carme ha dit...

Ahir ja vaig riure i avui hi torno... té gràcia i el comentari del Sintu acaba d'arrodonir-ho!

:D

Jordi Dorca ha dit...

Sintu,
Ets un nostàlgic.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Aspa...indubtablement nas-i-oh!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...gràcies, bonica, de part meva i d'en Sintu!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi Dorca...ja pots ben dir-ho!

Pau Roig ha dit...

No sé si riure o plorar. En tot cas m'ha salvat una neurona de la mort.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Pau...m'alegra que l'entrada al blog hagi ajudat a alguna neurona. Un petó!