dimarts, 29 de novembre de 2011

No he odiat mai a ningú

"―No, no he odiat mai a ningú. Se'ns concedeix un temps determinat a la terra, i no voldria que el Senyor veiés que perdo el meu d'aquesta manera."

El convidat del dia d'Acció de Gràcies 
(Conte del recull Mesos amb erra)
Truman Capote
(Traducció de Quim Monzó)

14 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo sí que he odiat, fins els meus pares.

Jordi Dorca ha dit...

M'heu recordat el pobre gos que sempre rep. Odie, em sembla que es diu. L'acompanyant del gat Garfield, vull dir.

Carme ha dit...

És un bon negoci, no odiar mai a ningú. I no pas només en relació amb el Senyor, sinó també amb relació un mateix. :)

Estic d'acord que és una pèrdua terrible de temps i hi afegiria que sobretot d'energies.

Ventafocs ha dit...

Estic d'acord amb na Carme, a l'únic que fa mal odiar és a un mateix...

LA MAR ha dit...

Jo distinguiria entre odiar i sentir despreci. Jo no odio a ningú, emperò sento despreci cap a algunes persones, que és un esglaó inferior i és "gratis " emocionalment....

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...m'alegra veure que el temps del verb és pretèrit.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...no recordava el nom del gos. Gràcies pel to d'humor!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...com molt bé dius és poc rendible odiar a altri o a un mateix. Un petonàs!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ventafocs...estic d'a-cor-d amb tu i amb la Carme. Una abraçada com una ensaïmada!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jaume...això deu ser precisió sentimental!...un petó!

Josep Mourelle ha dit...

Temps per poder estimar. Enteniment per trobar-lo. Forces per fer-lo durar. Seny per no perdre'l.
Bona nit Núria!

SEBASTIÀ MARTORI ha dit...

Diuen que de l'amor a l'odi només hi ha un petit pas. I com que jo tinc molt d'amor a dins meu, a vegades he hagut de creuar la ratlla per tal d'auto equilibrar-me. A més, odio a la gent que afirma que no odia a ningú (tot i que també els envejo una miqueta)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Josep...Boniques paraules! Bona nit!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Sebastià...jo faig un pastís on, amb una mica de llevat i bons ous, provo de convertir l'enveja en admiració...(no sempre me'n surto). Un petonàs!