dimecres, 23 de novembre de 2011

"Sempre havia dit que només creia en les relacions on es pot establir una conversa (és per això que no es decidia a tenir fills, perquè triguen molts anys a poder portar una conversa com cal).


Millor que no m'ho expliquis
Imma Monsó
 

12 comentaris:

Ventafocs ha dit...

Jo tenc un gat amb qui mantenc unes grans converses, ;)
Les mirades, les carícies, els somriures, els plors... a vegades són més clares que les paraules.
Que tenguis un molt bon dia, guapa!

Clidice ha dit...

Aquesta era una preocupació, però després te n'adones que el temps passa molt depressa i que, malgrat que ja poden dur converses molt com cal, amb tu no, que són fills teus i això és tota una altra cosa. :(

Carme ha dit...

M'agrada Imma Monsó, però aquest no li he llegit.

Les converses van com van i amb els fills, també. A èpoques... hi ha èpoques de converses genials amb els fills.

I fins i tot de petits, els nens et sorprenen. Tinc un nét de 3 anys que és un conversador excel·lent! :)

Jordi Dorca ha dit...

Veig que he fet tard. Ja heu engegat una bona conversa. Amb gat inclòs.
Em quedo a escoltar-vos.

Helena Bonals ha dit...

Jo només parlo a gust amb el meu pare.

Marga Bonvehí ha dit...

Sovint les paraules són imprescindibles, però sempre es poden establir converses d'altra mena.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ventafocs...conversar, miolar, amb paraules, amb mirades...

Bon dia, bonica!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Clidice...em sento molt identificada amb el que dius! Gràcies!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...tens tota la raó...tinc un nebot que recitava (a la seva manera de nen de 4 anys) mentre es gronxava i era un goig veure'l!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...sempre seràs benvingut a la vora d'aquesta llar de foc particular dels blocs! Un petó!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...doncs a mi m'encanta embadalir-me davant de cada persona i trobar interessant la conversa, el somriure, l'expressió del front...I, per altra banda, també adoro al meu pare!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Marga...i tant! Tot el cos parla, conscientment o inconscient! Un petó!