dimarts, 27 de desembre de 2011

Escriure

És molt difícil parlar del que escrius, perquè escrius per una raó que
no comprens. Si ho comprenguéssim, potser pararíem... Escriure és
una necessitat.


J.M.G. Le Clézio, escriptor francès (1940)


Extret de www.minimalia.net (12/12/2011)

5 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

No ho sé, jo crec que quan escriu, sigui el què sigui, ets conscient del què fas; plaer, necessitat, vici o feina, encara que tot ho escriguis amb passió.
Ara, hi ha cops que el què escrius i el com ho escrius és el que pots arribar a no comprendre per pertànyer a un tu que no és el tu que ha escrit. O si, l’únic que és un tu íntim que desconeixes o només coneixes a traves de les lletres que escrius. Però quan comprenem perquè escrivim, vols dir que ho volem deixar de fer??, és quan més a prop estem de trobar el què busquem.

(rotllo post nadalenc :D)

Helena Bonals ha dit...

Escriure és una necessitat, i no pas secundària. Si fos secundària l'arraconaria.

Queta Ripoll de Matafaluga ha dit...

A mi m'allibera!

Jordi Dorca ha dit...

La Queta és una dona molt alliberada.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...Quanta inspiració postnadalenca!

Helena...que bé que ho visquis així!

Queta...per a tu, doncs, escriure és terapèutic!...

Jordi...ja ens en convenen, de dones alliberades!...

Una abraçada!