divendres, 2 de desembre de 2011

La rancúnia de la dona al Creador

"Heu de saber que tot això passava als primers temps del que llavors en dèiem «l'emancipació de la dona».  Van passar moltes coses estranyes, llavors. No crec gaire que en aquell moment el moviment hagués calat gaire fondo en l'esfera social, però el cas és que les dones joves de més intel·ligència, i les més agosarades i genials, sortien de les tenebres d'un miler d'anys, parpellejant davant del sol i desesperades pel desig de posar a prova les seves ales. Jo crec que algunes es van posar l'armadura i l'halo de santa Joana d'Arc, que era al seu torn una verge emancipada, i es van convertir en àngels encesos. La majoria de les dones, però, quan se senten lliures d'experimentar amb la vida, aniran directes al Sàbat de les bruixes. Jo les respecto per això, i no crec que pogués estimar realment una dona que no hagués volat, en un moment o altre, muntada en una escombra.
          Sempre he considerat injust que la dona no hagi estat mai tota sola al món. Adam va tenir un espai de temps, curt o llarg, en què podia vagar per una terra flamant i tranquil·la, entre les bèsties, en plena possessió de la seva ànima, i la majoria dels homes neixen amb un record d'aquest període. En canvi, la pobra Eva el va trobar allà, reivindicant tots els seus drets sobre ella, tan bon punt va obrir els ulls al món. La dona sempre n'ha guardat rancúnia al Creador: considera que té dret a recuperar aquella època del paradís per a ella sola." 

El vell chevalier
IsakDinesen
(recull de contes"Mesos amb erra") 
Traducció de Jordi Arbonès

9 comentaris:

Carme ha dit...

M'encanta!

M'hi sento ben identificada! No pas per la rancúnia, sinó por la necessitat, sentida ben sovint, d'estar sola.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...a mi també m'encanta aquest text!!!...i que bona és la solitud quan és triada i volguda!

Helena Bonals ha dit...

Jordi Arbonès és un gran traductor, per cert.

LA MAR ha dit...

"La soledat fa la gent sàvia o idiota" Víctor Hugo.
La soletat s'ha de saber emprar.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...Gràcies per la recomanació!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jaume...completament d'acord!

Anònim ha dit...

Fantàstica dona amb empenta!. Animo a totes les dones a trobar el seu espai de llibertat; potser la melodia de la seva vida sigui més harmoniosa, independentment de l'instrument.

rosa ha dit...

Fantàstica dona amb empenta!. Animo a totes les dones a trobar el seu espai de llibertat; potser la melodia de la seva vida sigui més harmoniosa, independentment de l'instrument.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Magnífic comentari, Rosa!