dissabte, 10 de desembre de 2011

Ul/Inmérita Solitudo

M'agrada escriure quan vaig a un espectacle. S'apaguen els llums i comença la funció. Llibreta i bolígraf en mà. I que les sensacions flueixin en forma de lletres que van tortes i esbiaixades. Ahir divendres vaig fer-ho a Teatre de Ponent davant de l'espectacle de dansa Ul/Inmérita Solitudo i el resultat va ser-ne el següent:



La llum i el frec de l'ombra.
L'exclusió i la penombra de la tendresa.
La tristor il·luminada.
El silenci en moviment.
El racó fosc de les mirades caigudes.
Et miren? Vols dir? I sents el pes de les mirades com a lloses perverses?
La intriga del rebuig.
La perfecció arrodonida de la no-solitud.
Accepta'm que vull venir amb tu.
I que la teva mà sigui l'agulla del rellotge del demà!
Jo també vull ser-hi, caram!
Agafa'm i condueix-me on vull anar!
La tristesa agressiva del rebuig.
Dolceja'm l'ànima amb el teu sí.
Estalvia't la supèrbia del poder i abraça el cercle de molts.
Si em dibuixes amb corbes perquè em tractes en línies rectes?
La teva mirada em fa butllofes.

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Una ressenya fantàstica!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Pilar, ...Gràcies, preciosa!!!

Helena Bonals ha dit...

Sona molt bé, tot i que no ho entenc gaire. Es nota que tens talent.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...gràcies per les floretes!