dimecres, 7 de desembre de 2011

Vocabulari de "Mesos amb erra" (contes de diversos autors)

Acalar:  v. tr. [LC] Abaixar 1 1 . Acalar l’antena d’un automòbil. / 2 1 tr. [LC] Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos). Acalar els ulls, el front. / 2 2 intr. pron. [LC] Inclinar-se, ajupir-se. L’Àngels s’acalà per mirar-me més de la vora.
Autumnal: Relatiu o pertanyent a l’autumne o tardor. 
Bai: Roig fosc, s’aplica als cavalls i al seu pelatge. 
Borralló: Floc de neu.
Bruguerar: Matollar de bruc.
Caftà: Vestimenta llarga fins a mitja cama, oberta per davant, amb mànigues curtes, usada entre turcs, moros, àrabs i altres.
Calivós: Que conté, que té, caliu.
Circell: Òrgan filamentós i prènsil de certes plantes que els serveix per a aferrar-se als cossos veïns.
Desesmar: Fer perdre l’esma (a algú). 
Establa: Estable.
Gardunya: (*) 1. Fagina, mamífer carnisser de l'espècie Mustela foina. / 2. fig. Mala gent; persona o persones que van amb traïdoria i procurant enganyar. /3. Presó (en l'argot dels malfactors).
Mugic: Pagès rus.
Munter: Persona encarregada de fer caçar els gossos en una cacera major.
Polisson: Peça de roba bombada o coixinet ajustat sobre les natges, sota les faldilles, a fi d’augmentar-ne el volum.
Posa: Actitud, manera d’ésser, que afecta qui es vol donar aire d’ésser això o allò.
Rufaga: rufa: Temps de neu i de vent, torb de muntanya. Vingué la rufa i ens deixà mig morts.
Samovar: Atuell emprat pels russos per a fer principalment te en què l’aigua és escalfada per un tub que el travessa i on es posa el carbó.
Sancallós-a: Que té les cames tortes amb la convexitat mirant endins de manera que camina amb els genolls tocant-se.
Sèu: Greix fos dels animals remugants que serveix per a fer candeles, sabons, etc. Una candela de sèu. Untar les rodes amb sèu. 
Tes-a: Que es manté dret, pla, ben llis, tibant. Les veles teses. 
Versta: Mida itinerària russa, equivalent a 1.067 metres.
Xerigot: Part aquosa de la llet, separada de la coagulable.


Font: Diccionari de la llengua catalana (IEC) i (*) Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll

6 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Al Gironès deien, referint-se al diputat: en López ha perdut l'erma.

Helena Bonals ha dit...

Les paraules "posa", "samovar", "tes", són les úniques que coneixia.

Quadern de mots ha dit...

Sempre m’han agradat els dies rúfols vora la llar de foc. :DD

Bona collita, molts, moltíssims de nous per a mi.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...si ha perdut l'erma és que ha deixat de ser erm?...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...jo ni això...la posa em va sorprendre perquè sempre l'havia dit castellanitzada. Gràcies per ser-hi!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...fa dies que m'he perdut de l'entorn blogaire i això que tinc la llar de foc en obres...Un petonàs!