dilluns, 31 de gener de 2011

Amor meva




"De vegades no n'hi ha prou amb veure per entendre, tot i que sovint es pot entendre sense veure. Això diuen els homes sants i les dones enamorades".

Amor meva
Isabel-Clara Simó

divendres, 28 de gener de 2011

Oda a Lluís Maria Xirinacs

Inici d'un bell poema de Joan Brossa: Oda a Lluís Maria Xirinacs (1976)(el podeu trobar complet a http://www.llibrevell.cat/wp/oda-a-lluis-maria-xirinacs/)




Abocant oli sense prudència,
enterrant pedres prop de la màscara,
    t’has alçat sol contra els fratricides
alat i encès com un antic profeta.


...

(Imatge del pintor Antoni Tàpies)

dimecres, 26 de gener de 2011

Rimbaud a Granollers

Aquest cap de setmana (28,  29 i 30 de gener 2011) podeu veure l'espectacle de cabaret tragicòmic "No te'n riguis de Rimbaud" al Teatre de Ponent (Granollers).

Números de ball, cançons, ventrilòquia, números còmics i algunes gotes de melodrama.

Per començar a fer boca us envio un fragment d'un dels seus textos "Mala sang" traduït per Josep Palau i Fabre.


«Malalts i vells són tan respectables que demanen d’ésser bullits. [...]
Conec potser la natura? em conec? -Prou mots. Vaig enterrar els mots en el meu ventre. Crits, tambor, dansa, dansa, dansa, dansa! Encara no veig ni l’hora que, desembarcant els blancs, seré anorreat.
Fam, set, crits, dansa, dansa, dansa, dansa!»

(I
matge de ca.wikipedia.org)

dilluns, 24 de gener de 2011

L’estil literari de l’Esteveta

Mentre en aquell bar del Carrer València ell li deia que l’estimava l’Esteveta feia temps que havia esgotat l’enllustrador de la seva mirada d’enamorada.  L’eco del passat li xiuxiueja melosament mel·líflua, mel·líflua meva! Es prem les orelles en un acte reflex amb la intenció d’emmudir els pensaments que, espavilats, se li escapen per tots els porus de la pell. No puc més! La seva veu em provoca esgarrifances!

De bursada decideix deixar-ho anar, dir-ho, a raig, sense polideses políticament correctes, sense triar ni el lloc adequat ni el moment oportú. Li ho ha de dir o rebenta:

―No puc continuar!―li engalta aquella tarda davant una tassa de xocolata desfeta que es balanceja entre la dolçor i l’amargor del cacau. 
―Queeeeeè? ―respon en Jonàs amb un crit ofegat amb intencions de discreció.
―El que has sentit. Al principi em va semblar divertit però ara n’estic ben farta!
―Ah sí? ―li diu amb un somriure burleta des de l’arrogància de qui es creu guanyador en el sorteig de la supèrbia.
―Sí―li respon amb una fredor assajada per tal de no caure en l’amorós perdó que tantes vegades els ha dut a embolicar-se al bell mig dels llençols.
―Doncs me’n buscaré una altra!
―Et costarà prou, poetastre!, trobar-ne alguna que et declami, a cau d’orella, cada nit, paraules amb ela geminada!―marxa empipada i es gira de cop―N’he vist uns quants amb l’orgasme menys or-to-grà-fic!

divendres, 21 de gener de 2011

Suggeriment cultural

El dimecres 26 de gener de 2011 a les 7 de la tarda
al Centre d'Art Santa Mònica (Barcelona)

Presentació del llibre de poemes
"La dona que mirava la tele"
de Dolors Miquel




dijous, 20 de gener de 2011

L'illa de l'última veritat


«Vols dir que aquí no som enemics». Prendel veu amb claredat que l'altre ostenta un poder considerable. L'altre és ell més la seva arma. La força és una manera trista però infal·lible de constituir una majoria.

L'illa de l'última veritat

Flavia Company

dimecres, 19 de gener de 2011

Claqué

Ell, jove i amb l’altivesa inadequada, ballava claqué damunt de les espatlles d'ella.

Ella, jove i amb la transparència en alça, confiava en els passos curts de la paciència. Ara, deu anys després, la sardana de l’experiència la té ben marejada.

(Imatge de Wikipedia)

dimarts, 18 de gener de 2011

Banau



Persona curta d'enteniment que va en una nau.
(Foto feta per la meva preciosa filla Lola)

Teatre de Ponent

Amics i amigues,

Núria&Sintu iniciem una etapa on col·laborarem amb el Teatre de Ponent de Granollers. Aquest és un teatre amb una qualitat indubtable en els espectacles que programen i una humanitat inqüestionable en tots els membres del seu equip.

Us aniré informant de les obres de teatre per si voleu treure-hi el nas i comprovar que el que us comento és del tot ver.

Per anar fent boca us envio el retall d'una notícia al diari vallesà el 9Nou (14/01/2011) on en parlen.

Un petó,

Núria&Sintu
http://www.teatredeponent.com/

dilluns, 17 de gener de 2011

divendres, 14 de gener de 2011

Poliglotisme passiu (Delfí Dalmau)


Avui us convido a rumiar un concepte nou i atrevit, original i rebel, creat pel pedagog i escriptor Delfí Dalmau i Gener l’any 1936 i que ara podem llegir en la reedició de part de la seva obra. Es tracta de: Poliglotisme passiu.

I per atansar-vos fins que pugueu ensumar l’olor d’aquesta idea us copio algun breu paràgraf del llibre:

L’ideal lingüístico-pedagògic, no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.”

“¿Caldrà que qui a Catalunya vulgui que li parlem en català, se’ns imposi i ens digui a la cara que no tenim la dignitat de les persones normals amb llengua pròpia en el propi país, i que així facilitem i prestem complicitat a les imposicions i als jous lingüístics forasters que confonen les llengües i destrueixen cultures?”

“En la pugna lingüística, és sempre culpable la llengua que envaeix terreny d’altri sense que sigui exclusivament per la pròpia força cultural exercida en lliure joc, i, encara, des del propi camp. Ficar-se a casa d’altri, i amb escorta política o militar, és sempre innoble”.

Us ha entrat el cuquet de saber-ne més??? Doncs se n’ha fet una edició de pocs exemplars. O sigui, si us interessa, podeu contactar amb:


Carrer del Molí 41, 2n.  08310 Argentona
tel.: 937561022.

dimecres, 12 de gener de 2011

Escriure


Piles i piles esbarriades en el laberint del diccionari. Crits de sinònims que me n’ofereixen tres pel preu d’una. Textures promíscues que barregen registres. Perdo el guió que enceta els diàlegs. Remeno l’olor de la pressa per posar-te en fila índia. El llom s’eixarranca i em brinda les planes. Escodrinyo els racons plens de borró de vocabulari. Fa
Imatge treta del bloc de la Núria Sagués
(http://apeucoix.blogspot.com/)
 hores, moltes hores, que furetejo per trobar el jaç on descanses despistada. M’urgeix la precisió de la teva essència. Les teves amigues no omplen la buidor. El tauler és replet de carruatges que em traginaran fins a tu. T’espero i et servo intacte el teu lloc. Fins que brollis amb la frescor de l’exactitud. Fins a sentir el fogalleig dels ulls en veure’t. Fins a reblar el clau. Fins que em donis la pau exacte per a la carícia de l’escriptura. Fins que tu, l’única, la vertadera, trobis la manera d’escolar-te dins del text.  

dimarts, 11 de gener de 2011

Col·laboració en i pel català!

Si voleu col·laborar amb en Víctor Pàmies a conèixer, i per tant, estimar un xic més la nostra llengua...

Si voleu tenir un recull de frases fetes sobre l'ull amb dedicatòria inclosa...

...només heu d'entrar a l'enllaç següent i fer una petita aportació:

http://www.verkami.com/projects/18-amb-cara-i-ulls-diccionari-de-dites-i-refranys-sobre-l-ull

Verkami és una pàgina web amb l'objectiu d'ajudar a finançar grans idees i creadors independents.

La pell freda



"Sap que pàtria en llatí vol dir terra dels pares?
vaig riure:El més sarcàstic de tot és que sóc orfe."

La pell freda.
Albert Sánchez Piñol

divendres, 7 de gener de 2011

Vols que tinguem un fill?

―Vols que tinguem un fill, amor meu?
―No ho sé.

Ella s’estirà els cabells.

L’endemà ell,
capcot i encara dubitatiu,
passejava de bracet
amb la seva calba esposa.

dijous, 6 de gener de 2011

Plouen aglans


Camino mentre m’abraça la serenor de l’alzinar.
Un corb estén les ales lleugeres de la negror.
Plou però les passes són seques.
Espetecs contundents marquen el ritme.
M’arrauleixo sota el paraigües que s’abonyega.
Cauen, amb força esperpèntica, aglans, molts aglans.
Passejo esperitada i amb ànsia per arribar a casa.
Quan encara no he paït aquest espectacle de la natura me’n trobo un altre: tres senglars ballen una conga per celebrar l’àpat caigut del cel.

Imatge de Jordi Bertran


Bons reis!!!



dimecres, 5 de gener de 2011

El fred modifica la trajectòria dels peixos

Si voleu un llibre fàcil de llegir, simple,  optimista i amb final feliç ...

Si us agraden les històries amenes que us fan passar una bona estona...

...podeu fer un cop d'ull a "El fred modifica la trajectòria dels peixos" (de Pierre Szalowski) i trobareu paràgrafs simpàtics com el següent:

"L'amor és com un taxi, si no s'atura quan li corres al darrere, és que ja està ocupat. Per agafar-lo, només cal saber-lo esperar en el lloc adient."

dimarts, 4 de gener de 2011

De rerescules

Expressió que si va de cul sil·làbicament és per ordenar a la lletra R que escuri quelcom.

Us recomano el text següent:

http://dorcajordi.blogspot.com/2010/09/de-rerescules.html

Dignitat



"La dignitat consisteix a córrer honradament, amb tot el que donin les cames, cap endavant, atents només a saltar la pedra, el marge o el rec. No es pot córrer -deia ell- girant-se a cada moment, amb una mena d'amor posat en el perseguidor i el desig ocult que ens atrapi la cosa de la qual fugim."

L'ombra de l'atzavara.
Pere Calders

dilluns, 3 de gener de 2011

Compartir ments


Sóc al tren. A frec, tres noies, tres moderns uniformes. D’un curt somriure en surt una frase curulla:

―A mi, m’encanta l’exèrcit!

Pensaments pansits desfilen un compàs podrit. L’aire inspirat és resclosit. M’ofega, sí, m’ofega l’escanyada memòria. La seva veu, de falset, comanda el galió del record. El sentit absurd metralla els timpans. Perdo l’olfacte de la tendresa. La còmplice riallada de les camarades dispara a mansalva. Fa fred, és el fred de l’ànima llisa de l’espingarda. Les portes s’obren: cric-crac! És el cric-crac dels fusells de l’Ebre. Baixo sense fressa, camuflada entre el batalló. La dita menteix: si cou no és que cura.


Foto del caganer Carme Chacon, ministra de defensa

diumenge, 2 de gener de 2011

Extraterrestres

Una paperera.
A uns tres metres un munt de burilles a terra.
Moltes llosques, burilles, brutícia.
No era un porc, ni un brut, ni un incívic.
Era un pobre home que fou abduit quan arribava a la paperera.
“Història d'extraterrestres antifumadors”







dissabte, 1 de gener de 2011

La pàtria dels coribants





"La MORT i la vida tenen una cosa en comú: t'accepten, siguis com siguis."

La pàtria dels coribants
Ramon Monton

....i que l'any 2011 l'AMOR ens accepti a tots i a totes!!!