dimarts, 31 de maig de 2011

Comparti_ments

Activitat 4 de juny de 2011. Festa de l'art
Com totes les galeries de Barcelona, la nit del 4 de juny, Safia obrirà les seves portes fins a mitjanit; el que no obrirà seran les seves llums. En homenatge a "l'elogi de l'ombra" de l'autor japonès Junichiro Tanizaki, el que  proposem és crear un espai de penombra il·luminant la galeria només amb  la tènue llum de les espelmes.  L'objectiu és que l'obra exposada es pugui contemplar amb una altre percepció. Interpretant Tanizaki:  Una il·luminació potent i homogènia no té perquè ser la millor opció per percebre l'art i a les tenebres podem , si mirem bé, trobar una altre bellesa.

Hi haurà també una projecció musicada amb la col·laboració de Glamourama Films i la lectura dels textos de compartim comparti_ments, activitat paral·lela a l'exposició que hi ha actualment a la galeria.

 Horaris . Obertura de la galeria a les 19.30. Lectura de textos a les 20.30.
 
Més informació a: http://www.compartiments.com/

dilluns, 30 de maig de 2011

La pastoral catalana

"I ara que ja no hi ha cap subjecte històric per redimir-nos, i quan la gent jove s'infla d'alcohol i drogues, i es capbussa a internet, o pela la seva novieta i en fa desaparèixer el cadàver, sortiu vosaltres, els apocalíptics, parlant de la falta de valors. Però, ells, ja en tenen, de valors. l'egoisme personal, la solidaritat tribal, l'anèmia emocional, el menyspreu del pensament... Són la «generació Neoprè»: adherida al propi cos, freda de sentiments, impermeable al món."

La pastoral catalana
Julià de Jòdar
Premi Carlemany
Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2011

divendres, 27 de maig de 2011

Casament

(aquest conte el vaig escriure ja fa temps i crec que ha sortit publicat a la revista SECUNDÈRIA però avui, dissabte 28 de maig, sembla que és el millor dia per a llegir-lo...Espero que el gaudiu!!!)

Són dalt de l’altar.  Ella, la núvia, duu un vestit blanc que engavanya els saxons confeccionats amb la laboriositat de menjar un àpat rere un altre. Ell, el nuvi, és la primera vegada que es posa corbata. Li estreny lleugerament el coll; se sent, físicament i simbòlicament, ofegat.
Resten pocs segons pel moment de dir el SÍ etern, en l’amor i en la malaltia, fins que la mort -o un advocat matrimonialista- els separi. És el seu instant.
Fa dos anys que organitzen aquell dia. Dos anys per lligar-ho tot. Dos anys de mesurar cadascun dels detalls. Dos anys d’anar casa per casa, d’amics i familiars, per convidar-los personalment. Dos anys de voltar arreu per triar restaurant, música, fotògraf, etc; fins i tot, s’han atrevit a opinar sobre la marca de l’arròs que els tiraran a la sortida. Dos llarguíssims anys.
És una parella molt coneguda; els dos són del municipi de Vilajor, de tota la vida. Avui, les cases han quedat buides. Tots, petits i grans, han anat a veure el casori. Són dins de l’església romànica amb la màxima seriositat i felicitat que exigeix aquest joiós instant. Han arribat al punt de la cerimònia en què alguns segons de silenci precediran el SÍ que els ha d’unir davant de totes les mirades. 
Llavors, en aquell magnífic moment de la seva vida, se sent la melodia d’un mòbil. Els nuvis es giren. És del cosí segon de la tieta Dolors, en Quirze. És la tonada de la Champions League (versió coneguda de la composició Zadok the Priest de Händel).
En Quirze regira totes les butxaques i no el troba. La vergonya li tapa tot el rostre amb un vel vermell. Aquella música segueix sonant. Al capellà se li’n va el sant al cel. Agafa el calze per les dues nanses i l’aixeca amb aire triomfal.

dijous, 26 de maig de 2011

L'herència dels retrats i de les ànimes

"Fugia eternament de mi mateix i temia quedar-me sol per sobre totes les coses."

Del conte "L'herència dels retrats i de les ànimes" de Pere Calders

dimecres, 25 de maig de 2011

Suggeriment cultural

Aquesta setmana dos tipus de suggeriments culturals ben variats i complementaris:



1. Una dosi de teatre i música amb "La mariposa tango":  tangos de Gardel i Piazzola, chanson francesa amb gust tanguista i textos de l’escriptor argentí resident a París Julio Cortázar. A Teatre de Ponent els dies 27, 28 i 29 de maig (podeu trobar més informació a http://www.teatredeponent.com/). Per cert...si algú s'hi presenta amb el seu MATE tindrà el 25% de descompte!!!


2. Treure el nas al Teatre Brossa amb la proposta de l'actriu Mariona Casanovas "Què hi faig aquí baix si sóc un àngel?" basada en textos de l'Empar Moliner des del dia 28 de maig al 19 de juny.


I per acabar Barça- Manchester United a tres quarts de nou del vespre del dissabte dia 28...perquè qui diu que el futbol no és cultura?....

dilluns, 23 de maig de 2011

La pedra avorrida




Des que aquella puntada de peu d'un excursionista sense sentiments l'havia llençat al marge del camí que no podia tafanejar què feien les altres pedres.

divendres, 20 de maig de 2011

Cares cares

Benvinguts i benvingudes al país de les cares!

Si a Catalunya hi ha prop de 1.000 municipis i posem una mitjana de cinc partits polítics per a cadascun ens trobem que al nostre país petit hi ha unes 5.000 cares diferents enganxades en pancartes electorals.

Cares per a tots els gustos. Cares de totes mides i consistències. Cares de pocs amics i caraalegres. Cares de pomes agres i cares tranquil·les. Cares amb missatge i cares mudes. Cares que sortiran cares i cares amb cara i ulls. Cares que paguen amb la cara i cares que planten cara. Cares estirades i cares de bon any. Cares gruixudes i caraamples. Cares decorades amb corbates i cares amb ulleres. Cares de pocs amics i cares de pasqua. Cares que porten alguna cosa escrita a la cara i cares girades. Cares que normalment són cares de veure. Cares de caricatura i cares d’àngel. Cares de murri i cares de bona persona. Cares soles i cares acompanyades. Cares de pa de ral, farcides d’expectatives, i cares que el diumenge tindran carabasses.

Però, sobretot, cares que ens recorden que un dia, cada quatre anys, ens permeten participar i escollir quins seran els nostres representants. Segurament aquesta no és la millor fórmula per a una vera democràcia. Segurament caldria una participació més activa del poble a l’hora de decidir els canvis que afectaran a la seva comunitat. Segurament caldria pensar-ho i repensar-ho per a construir un nou format amb menys pes de les majories. Però, ara per ara, és el model que tenim i hauríem d’anar a votar encara que només sigui perquè ens despengin, del nostre paisatge de cada dia, les cares d’aquestes eleccions municipals.

Ps: Des d’aquí el meu sentit condol als fanals que els ha tocat una cara que no era precisament la que volien.

Borró

Pelussa republicana gràcies a una "R" que no es volgué transformar en "B".

dijous, 19 de maig de 2011

Capellà

"Capellà: Terme que s'utilitza com a sinònim de sacerdot i que té molt arrelament popular. Així, està inclòs en dites com ser més llarg que la bragueta d'un capellà (en referència a la botonada de la sotana) o anar més just que les calces d'un capellà (amb justificació més incerta). Dir que algú és un menjacapellans és una manera popular de dir que és molt anticlerical. La grana de capellà és el mateix que les postres de músic, és a dir, un assortiment de fruits secs. Tirar capellans és una frase feta que serveix per referir-se a l'acció d'esquitxar amb saliva quan es parla. "

Hem perdut l'Oremus
Salvador Alsius

dimarts, 17 de maig de 2011

Occir

Sinònim prou elegant d'un significat mortal.

La maleta de l'escriptor

"La maduresa del text s'obté a poc a poc, després de molts esborranys llençats i d'una certa cura d'orgull, compensada amb la descoberta de cares ocultes d'un mateix. Perquè ben sovint cal bandejar aquell jo estrany, desnaturalitzat, a qui havíem encarregat que escrivís per nosaltres. Una entelèquia inoperant, falsejada, que només serveix de màscara per no permetre que escrigui el jo profund, l'únic que pot fer bona feina. Perquè qui escriu no pot ser essencialment distint de qui protagonitza la vida diària, més aviat han de ser una sola persona amb capacitat de decidir quina part del seu jo compromet en cada història i quina altra part deixa per a una següent ocasió. Llavors és quan s'acaba comprenent que, més que una manera de fer, escriure és una manera de ser."

La maleta de l'escriptor
Isidre Grau

divendres, 13 de maig de 2011

La puta feina

"Si no podem deixar la feina, aprofitem el temps lliure, i si no podem aprofitar el temps lliure, doncs acontentem-nos per ara amb un gest imaginari: estenem un braç imaginari cap als nostres patrons, caps i directius; fem un puny amb la mà que hi ha a l'extrem, despleguem el dit del mig i tot seguit baixem l'altra mà amb força al mig del braç estès de manera que el dit del mig es dispari cap amunt, transmetent així un missatge inconfusible: «Tu no ets pas el meu amo, i un dia d'aquests t'ho demostraré d'una vegada per sempre».
     Som lliures, diuen. Comportem-nos, doncs, com si no ens diguessin cap mentida."



La puta feina
Matthew Tree

dimecres, 11 de maig de 2011

Estofat

Escriure és com l’estofat de la mare que, un cop corregit de sal i reposat uns dies, és encara millor.

dimarts, 10 de maig de 2011

Les ànimes grises

"Es ben curiosa, la vida. No avisa. Tot s'hi barreja sense que es pugui triar i els moments de sang succeeixen els moments de gràcia sense més ni més. Fa l'efecte que l'home sigui un d'aquests còdols posats pels camins, que es manté dies i dies al mateix lloc, i que la puntada de peu d'un vagabund pot colpir i engegar pels aires sense cap raó. ¿I què pot hi pot fer el còdol?

"Les ànimes grises"
Philippe Claudel
Traducció d'Anna Casassas

dilluns, 9 de maig de 2011

La caçadora de cossos (Najat El Hachmi)




"Un orgasme no és més que la unió amb el món i l'oblit absolut d'un mateix."



La caçadora de cossos
Najat El Hachmi

divendres, 6 de maig de 2011

Setmana vinent

Preparem agendes per a la setmana vinent:
Inauguració de l'exposició de fotografia
Comparti_ments
dels fotògrafs Anna Mas i Jordi Salinas
a la Galeria Safia (C. Bruniquer, 9) Barcelona
Dijous 12 de maig a les 19:30h.

Entra, mira, admira, sorprent-te, gaudeix,
i si et ve de gust...escriu i
participa en una nova manera d'entendre i compartir l'art.

dijous, 5 de maig de 2011

Suggeriments culturals

Aquesta setmana...

Dijous 5 de maig a les 21h: "Què hi faig aquí baix si sóc un àngel?" Interpretada per l'actriu Mariona Casanovas i amb textos de l'Empar Moliner (Fotografia d'en Vicenç Lafebre!)...



I el cap de setmana, (6 i 7 de maig a les 21h i 8 de maig a les 19h) la pallassa Pepa Plana amb "Penèlope".

dimecres, 4 de maig de 2011

Un escrit a la guia GO! Barcelona

Deixeu-me fer de màgic Andreu i posar-me una medalleta, sisplau...

Surt un escrit meu ("L'estil literari de l'Esteveta") a la guia cultural GO! Barcelona del mes de maig!!!....

Gràcies a tots els que ho heu fet possible!!!...i gràcies a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès!!!

http://www.laguiago.com/revistasgo/leer-revistas/812/

dimarts, 3 de maig de 2011

Converses literàries

"Jo no sé pensar sense escriure. Quan escric és com si allò que he formulat tingués un cos, com si es trobés fora de mi. Escriure, objectiva les coses; per a mi, la poesia té molt a veure amb un intent d'ordenar. La paraula sempre ordena."

Maria - Mercè Marçal
a "Converses literàries"
de Marta Nadal
(Publicacions de l'Abadia de Montserrat)