divendres, 29 de juliol de 2011

El cos és savi, la llengua també

(Article publicat al fulletó de la Fira de Sant Ponç de Cànoves, maig 2011)

La meva generació ha nascut amb la immediatesa de les fórmules farmacèutiques però val a dir, que no fa pas massa, la cultura popular s’encarregava de trobar els remeis per guarir-nos de forma casolana. Expliquen que, ja fa un cert temps, a l’Alt Urgell hi havia les trementinaires, pageses que recollien herbes medicinals i preparaven ungüents per curar als altres. I, de ben segur, que els més granadets ens podríeu explicar un munt de remeis de l’àvia com prendre oli de fetge de bacallà quan no hi havia gana, inhalar ceba per a la tos o prendre llet calenta amb mel per al refredat. La Fira de Sant Ponç és un bon lloc on anar a cercar alguna d’aquestes receptes per fer-nos la vida un xic millor.

Aprofito aquest breu espai per recordar-vos que així com aquesta saviesa curativa es transmetia de pares a fills, o segurament en més ocasions de mares a filles, també cal tenir present el paper de la nostra llengua, el català, a l’hora de connotar possibles malalties així com a escoltar els senyals del nostre cos.  

Així dels que sempre tenen gana en diem que tenen un budell buit i dels que són més tranquils en diem que tenen més fetge que una rajada. O als qui pateixen, als qui tenen mal de ventre pel cagar dels altres, els aconsellem que no s’hi posin pedres al fetge o que no s’hi facin mala sang.

Podem afegir-hi consells dietètics en refranys com ara “Qui menja molt a la nit, no dorm tranquil al llit!” o consells per guarir-se com “a fibló d’abella, cera d’ovella” o “per a la gola, farigola”. D’altres, un xic més picants, ho diuen ben clar: “El que fa el cap no ho ha de desfer la cua”. També s’ha fet ús de les parts del cos per descriure sensacions i reaccions ben diverses com: fer bullir la sang, posar els pèls de punta o rossegar-se els punys. N’hi ha que, com si fossin un metge de capçalera, et fan una revisió ràpida i completa tot dient “Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net”.

El que és ben cert i cal tenir sempre en compte és que “la salut no és coneguda fins que és perduda” i el que val és mirar de “viure més que un cul de morter”.


Salut i peles! o amb la versió actualitzada: Salut i euros!



 

dijous, 28 de juliol de 2011

Incerta glòria (Joan Sales)

Feia molt de temps que tenia pendent llegir "Incerta glòria" de Joan Sales. Estic just al principi del llibre i ja sé que serà una lectura apassionant i enriquidora. O sigui, crec que us atabalaré amb el vocabulari i amb més d'un fragment que val la pena de subratllar. I per anar fent boca us en deixo el primer:

"L'essencial de l'emoció, saps: llegir-la en uns altres ulls. Aquesta és una de les nostres falles més sensibles: que les nostres emocions, per ser-ho de debò, necessitin un còmplice."

Incerta glòria
Joan Sales

dimarts, 26 de juliol de 2011

Vocabulari "Els gossos i els llops" Irène Némirovsky

Dins d'aquest llibre trist, com l'època en què va ser escrit, com el final a Auschwitz de la seva escriptora als 39 anys, he trobat alguns mots que val la pena d'aprendre, o de recordar o només de repensar.


Gràcies a la magnífica traductora Anna Casassas.







Acerb:
1 adj. [LC] Aspre al paladar. 2 adj. [LC] Cruel, rigorós.
El càstig més acerb. Una crítica acerba.
Afranquir:
1 v. tr. [LC] [DR] Fer franc o lliure (l’esclau, el serf). 2 v. tr. [LC] [DR] Alliberar d’un jou, d’una càrrega.
Amarant:
3 m. [LC] [IQ] [QU] Matèria colorant purpúria sintètica.
Ariet:
m. [LC] [DE] Giny antic de guerra per a abatre muralles, portes, etc., compost d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en figura de cap de moltó.
Atarantar:
v. tr. [LC] Torbar l’ànim (d’algú) deixant-lo com esbalaït, sense esma.
Balb:
1 adj. [LC] [MD] Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc.
Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba. No podia agafar res amb les mans de tan balbes que les tenia del fred que feia.
Balca:
1 f. [LC] [BOS] Boga² .
Una cadira de balca.
Bistre:
1 m. [IQ] Matèria colorant d’un bru groguenc preparada fent bullir sutge de fusta amb aigua. 2 m. [LC] [IQ] Color d’aquesta matèria.
Bleixar:
v. intr. [LC] Respirar, especialment amb fatiga.
He vingut corrents que no puc bleixar.
Buata:
1 f. [LC] [IT] Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares o punxonada, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, per a embalar objectes delicats, etc.
Canotier:
m. [LC] [ED] Barret de palla rígid, de copa baixa i llisa i ala petita.
Cerussa:
1 f. [GLM] Pols de carbonat de plom, de color blanc, pesant, que s’usa com a colorant i té un poder cobrent i una resistència a la llum molt bons.
Conhortar:
1 v. tr. [LC] Animar, exhortar, (algú que està abatut moralment).
Vés, conhorta’l; que no plori més. 2 intr. pron. [LC] La noia es conhortava amb les paraules del seu amic. 3 intr. pron. [LC] Conformar-se, resignar-se. Ja et conhortaràs amb la meitat.
Detentor:
m. i f. [LC] Persona que deté alguna cosa. Detentor d’armes prohibides. El detentor del títol.
Èlitre:
m. [ZOA] Ala del parell anterior dels coleòpters, dura i coriàcia, que serveix solament per a protegir l’ala del parell posterior.
Embajanir:
1 v. tr. [LC] Fer tornar bajà.
Embalbir:
1 v. tr. [LC] [MD] Fer tornar balb.
El fred li embalbia els dits. 2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir balb. Amb aquest fred les mans s’embalbeixen
Embuatar:
v. tr. [LC] Posar buata (en alguna cosa), omplir de buata.
Enfony:
1 m. [LC] Lloc de mals endreços. 2 m. [LC] Cofurna . 3 m. [LC] Cavitat estreta.
Envinar:
1 v. tr. [LC] Tirar vi (a una cosa).
Envinar l’aigua d’un gerro. 2 intr. pron. [LC] Embriagar-se .
Estalonar:
1 v. tr. [LC] Trepitjar els talons (d’algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere.
No te m’acostis tant, que m’estalones. 2 v. tr. [LC] Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l’estalonés. 3 v. tr. [LC] per ext. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família.
Estamordir:
1 v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] Atordir, deixar com mort, sense sentits. 2 v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] Esporuguir .
Fast:
m. [LC] Ostentació de magnificència, luxe extraordinari.
Fimbrar:
v. intr. [LC] [EI] Una biga, una vara flexible, etc., vibrar sota l’acció d’una força que obra sobre seu en sentit transversal, sovint d’una manera intermitent. El pont fimbrava a cada pas.
Gropada o grop:
2 1 m. [ME] [GG] Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament.
Impertinent:
4. pl. Ulleres que es sostenen amb un mànec i es porten penjades pel coll;
Invectiva:
f. [FLL] [LC] Discurs, escrit, violent contra una persona o una cosa.
Llangor:
1 f. [LC] [MD] Estat de decaïment, físic o moral, prolongat. 2 f. [LC] [MD] Manca d’activitat, d’energia.
Mimar:
v. tr. [LC] Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l’aparença.
L’humorista mimava la manera de caminar del president.
Mirinyac:
m. [LC] [ED] Faldilla de sota feta d’una tela rígida, sovint guarnida de barnilles, cèrcols de ferro, etc., per a sostenir, més o menys bombades, les robes exteriors.
Palimpsest:
m. [FLL] [BB] [AF] Còdex o document que ha estat utilitzat dues vegades, després d’ésser raspat el primer text per a escriure-n’hi un de nou.
Palmari:
adj. [LC] Que es manifesta o es palesa clarament.
Pisa:
f. [LC] [AR] Ceràmica recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
Pogrom:
m. [HIH] [RE] Massacre de gent indefensa, especialment jueus.
Ravebleda:
f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, varietat de la bleda, conreada per la seva arrel grossa i carnosa, emprada per a obtenir el sucre de taula i en l’alimentació humana i del bestiar (Beta vulgaris var. crassa o rapacea).
Recalcar:
3 intr. [LC] Recolzar amb força sobre el seu suport.
Repatània:
adj. [LC] Que no vol saber res d’allò que podria fer-li canviar una habitud, un mètode, etc.
Rèprobe:
1 adj. i m. i f. [RE] [LC] Condemnat per Déu, reprovat. 2 adj. i m. i f. [LC] Malvat .
Sibil·la:
f. [AN] [PR] [LC] En l’antiguitat, dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
Sibilant:
1 adj. [LC] Que xiula, que fa un xiulet.
Sojorn:
1 m. [LC] Acció de sojornar. Durant el seu sojorn a París. 2 m. [LC] Lloc on hom s’està o sojorna.
Aquell poble de la costa, sojorn de la meva adolescència. 3 [RE] sojorn dels justos Destí de les persones que practiquen els deures de la religió, el cel.
Sojornar:
v. intr. [LC] Estar-se en un lloc un cert temps.
Tarlatana:
f. [LC] [IT] Teixit clar i subtil de cotó, amb lligat de plana, fortament aprestat, usat especialment per a mosquiteres.
Taro:
m. [LC] Vent fred.
Timorat:
1 adj. [LC] Que té el sant temor de Déu, que tem d’ofendre Déu en les seves accions. 2 adj. [LC] Excessivament tímid.
Xarnera:
1 f. [IMI] [LC] [IMF] Frontissa 1 .

dilluns, 25 de juliol de 2011

Et veig...


Et veig i m’enamores. D’on has tret aquest barret tan peculiar?


(imatge d'una mallerenga emplomallada treta del blog: http://lanaturaalmeujardi.blogspot.com/)

dijous, 21 de juliol de 2011

Vocabulari "L'ombra de l'atzavara" (Pere Calders)

En aquesta segona entrega de vocabularis de pa sucat amb oli faig els honors al gran Pere Calders, el meu escriptor preferit. I és que si es vol entrar a les entranyes de la nostra llengua tenim, per sort, grans mestres com el senyor Pere Calders que ens en brinden la possibilitat. Així, doncs, comparteixo els molts mots que vaig haver de cercar en la lectura de "L'ombra de l'atzavara".

A patolls:loc. adv. A grups confusos, desordenats.
Abúlia:Pèrdua o afebliment greu de la força de voluntat
Acerba:Aspre al paladar. 2 adj. [LC] Cruel, rigorós. El càstig més acerb. Una crítica acerba.
Ampul·lós:D’expressió afectada. Un estil ampul·lós. //Grandiloqüent, emfàtic. El capellà ha estat molt ampul·lós en el seu discurs. Un escriptor ampul·lós.
Arpegi:Successió dels sons d’un acord. // Successió de sons disjunts.
Asbest:Amiant
Atrabiliari:Irascible
Bocassa:Mal gust a la boca com a conseqüència d’haver paït malament.
Bransoleig:Balanceig
Camús:Que té el nas curt i aplanat. 
Candent:Roent
Canemàs:Roba feta primitivament amb l’estopa del cànem, destinada a brodar-hi a sobre, molt clara de fils i de passades perquè formin una retícula que serveixi de pauta per al brodat. 
Carpó:Extremitat inferior de la columna vertebral.
Clapotejar:Fer clapoteig: Seguit de lleus sorolls que fa la superfície agitada d’una massa líquida.
Cogitar:Exercir la facultat de pensar, de meditar.
Consumació:Consumició.
Copra:Carn del coco assecada.
De retop:Venint de topar. La pedra el va ferir de retop. Va ésser llançat contra la paret i de retop contra un arbre. 
Desensonyar:Treure la son. 
Domàs:Teixit, antigament de seda natural, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit. 
Eixalar:Llevar (a algú) els mitjans d’anar massa enllà en una actuació, en una empresa, etc.
Embotornar: Inflar una part del cos.
Embrollar:Intentar d’enganyar (algú) posant confusió, especialment fent trampes, jugant brut.
Escalpel:Ganivet petit, de fulla prima i punxeguda, que serveix per a dissecar.
Escaparata:Moble que consisteix en una mena d’armariet amb una o més cares vidriades, destinat generalment a tenir-hi imatges de sants, objectes d’art, etc., que es col·loca damunt d’una consola o d’una calaixera.
Esmussar:Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall, de la punta (d’una eina, d’una arma). //Fer menys viu, menys penetrant.
Espalmar:Esglaiar.
Esquivesa:Qualitat d'esquiu: Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici.
Estilet:Punyal de fulla molt estreta.
Estintolar:Apuntalar.
Estòlid:Neci: Que no sap el que podria o deuria saber. 
Estopa:Part basta que se separa del lli o del cànem en pentinar-los. 
Esvinçar:Esgavellar, desballestar, desllorigar. 
Esvorellar:Escantellar: Treure o rompre un tros, un cantell, etc., (d’alguna cosa).
Gobelet:
Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, especialment el de llauna, coure o altre material opac, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc.
Granejar:No mirar prim en les despeses, anar en gran. Avui, que ha cobrat, com graneja! // Produir-se repetidament. L’animació creixia, i granejaven les rialles. //Reduir a grans, a granalla. // Treure gra a la superfície (d'una pedra litogràfica, d'una sola,etc)
Hieràtic:Sever, encarcarat en la seva majestat o en la seva solemnitat
Impietat:Manca de pietat.
Intricat:En què les parts estan enllaçades, confoses les unes amb les altres de tal manera que és difícil de separar-les, de distingir-les. Una intricada xarxa de cables i de tubs. El món intricat de les especulacions borsàries.
Iracund:Propens a la ira.
Lassitud:Cansament, fatiga.
Llamenc:Que és delicat, triat, en el menjar.
Lliça:Combat en desafiament. 
Luctuós:Que és ocasió de dol. Un esdeveniment luctuós.
Minerva:Màquina tipogràfica que serveix per a fer petits treballs d’impremta, com targetes, rebuts, etc.
Mordaç:Que ataca la gent, que malparla de la gent, d’una manera acerba. Un crític mordaç. 
Mústic:Trist, malenconiós, pansit.
Orejar:Exposar a l’acció de l’oreig, de l’aire. 
Platxèria:Fet de passar el temps alegrement dos o més conversant, fent gatzara, etc. Una estona de platxèria. Estar de platxèria.
Pudicícia:Condició de púdic, virtut de qui és púdic.
Quiti:Enterament alliberat d’una obligació pecuniària, moral.
Rabejar:Ficar (alguna persona o alguna cosa) i tenir-la estona dins l’aigua perquè resti ben mullada. 
Rada:Badia apta per a arrecerar-hi les naus.
Raima:Conjunt de vint mans de paper.
Rodella:Rodanxa
Roleu:Cilindre recobert d’una pasta elàstica o de pell que s’empra per a estendre la tinta sobre el motlle, les formes, les pedres o les planxes per a imprimir. 
Sonsejar:Ésser més o menys sonso.
Sumptuari:Relatiu o pertanyent al luxe.
Torpor:Pèrdua o afebliment de la llestesa en els moviments o de la sensibilitat en l’organisme o en un òrgan. 
Trescar:Les abelles, anar i venir del rusc a les plantes que els forneixen l’aliment. //Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia res, però allà ja el fan trescar!
Tumescent:Lleugerament inflat
Xarpellera:Teixit groller de cànem o de jute, fet amb lligat de plana, que s’usa per a enfardar, embolicar coses que s’han de transportar, etc.
Xinxeta:Flotador de suro proveït d’un ble que es posa en un vas d’oli i serveix per a tenir un llum encès durant la nit, davant una imatge, etc.


Font: Diccionari de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) (http://dlc.iec.cat/) i Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll (http://dcvb.iecat.net/)

dimarts, 19 de juliol de 2011

La solitud dels nombres primers

"Hi havia hagut aquesta vegada i infinites més, que l'Alice ja no recordava, perquè l'amor de qui no estimem es diposita a la superfície i s'evapora de pressa!.

La solitud dels nobres primers
Paolo Giordano
(traducció d'Anna Casassas Figueras)

divendres, 15 de juliol de 2011

Una ela sobrant

Aquell dia li sobrava una ela, una lletra estirada com ell. Una lletra que, també com ell, s’aguantava perpendicular als seus desitjos. Una ela agafallosa que el dugué a ajupir-se constantment.

―Cull, cull, cull...―sentia en un xiuxiueig irritant.

Mentre que la vista, que en sabia poc de lletres, es delectava observant el suau moviment del cul de la veïna.  

dijous, 14 de juliol de 2011

Cartes a un jove poeta (Rainer Maria Rilke)

Fragment de la carta vuitena:

"Perilloses i dolentes, solament ho són aquelles tristeses que hom arrossega entre la gent a fi de cobrir-les. Com malalties tractades de manera superficial i nècia, es retiren per un moment per a rebrollar més temibles una mica després. Es concentren a l'interior i són vida, vida no viscuda, vida menyspreada i perduda a causa de la qual es pot morir."

Cartes a un jove poeta
Rainer Maria Rilke
Traducció d'Antoni Pascual (més informació a: http://www.antonipascual.org/)

dimecres, 13 de juliol de 2011

Piano

Negació de la pietat.



(Podeu escoltar la bonica peça musical de la pel·lícula "The Piano" que duu el nom de The Sacrifice de Michael Nyman a: http://youtu.be/0Su8LXNS16A)

dimarts, 12 de juliol de 2011

Aquest divendres...

Aquest divendres dia 15 de juliol celebrem l'aniversari d'en Sintu a Teatre de Ponent, a les 9 del vespre, veient l'espectacle: "¿Què hi faig aquí baix si sóc un àngel?...amb textos de l'Empar Moliner i interpretació de l'actriu i amiga Mariona Casanovas.

Si us hi voleu afegir podeu enviar-nos un correu a nuriapujolas@gmail.com.

(Fotografia del bon amic Vicenç Lafebre)

dilluns, 11 de juliol de 2011

Olor de Colònia (Sílvia Alcàntara)

Avui, dilluns, encetem un nou apartat d'aquest bloc on m'agradaria compartir amb vosaltres el vocabulari que cerco en els llibres que llegeixo. Així, potser, potser, puc ajudar-vos un xic, només un xic, en la lectura d'alguns llibres. És més que probable que us faltin o us sobrin mots però espero que us pugui fer servei en alguna ocasió.

Tot seguit us deixo el vocabulari del llibre "Olor de Colònia" de la Sílvia Alcàntara.


Agafallosa:
Agafatós:Que s'agafa o s'adhereix fàcilment. //Que es fa pesat per les seves assiduïtats, els seus afalacs, de qui és difícil de desempallegar-se.
Carrisquejar:
Fregar produint un so desagradable
Colrar:
El sol, la intempèrie, emmorenir (algú, la pell d’algú). Aquest sol et colrarà.
Embarrar:
Tancar amb barra. Quan es faci fosc, embarreu la porta. // Tancar (una persona o un animal) en un lloc del qual no pot sortir. Han embarrat el bestiar. // Refugiar-se // Estendre (les madeixes molles) en barres per assecar-les.
Emborronat (jaquetes):
Derivat de borró.
Enaiguat:
Gelós del menjar, dels acaronaments o d'altres beneficis d'un infant o animal.
Engrut:
Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc. Amb el coll de l’americana ple d’engrut. A l’ala del barret hi té un dit d’engrut.
Enterc:
Rígid, encarcarat. Les fulles grogues, enterques, rodant per terra. //2 adj. [LC] Obstinat .
Esborrifar:
Fer que (els cabells, els pèls) s’ericin i s’estufin. No li esborrifis els cabells, que després em costa pentinar-los.
Escadusser:
Que sobra, que resta solt, que no fa joc, pel que fa a objectes que es compten, es venen, es disposen, etc., per dotzenes, grosses, etc., per paquets, manats, etc., per sèries, col·leccions, jocs, etc. Tenim dues dotzenes d’ous i tres ous escadussers.
Escarpir-se:
Desembullar (els cabells). // Carmenar: Netejar i pentinar (una fibra tèxtil).
Espellifat:
Que porta vestits fets malbé, esquinçats.
Estireganyar:
Deformar estirant. No t’estiris més el jersei, que te l’estireganyaràs tot.
Falaguera:
Que atrau per les maneres agradoses, corteses.
Gabiejar:
Bellugar-se dins la gàbia. // Fer gabiejar algú Fer-lo gruar, entretenir-lo amb enganys, fer-lo esperar per una cosa que desitja i que se li nega de moment.
Gormand:
Que té afecció per al bon menjar.
Gormanderia:
Qualitat de gormand
Grenyós (fluorescent):
Grenyut
Guardapols:
Bata que hom es posa sobre els vestits per a preservar-los de la pols.
Llostrejar:
Fer una claror tènue al vespre o a la matinada
Moixí (pèl):
Relatiu o pertanyent al moix o gat.
Mundo:
No reconegut a l'IEC.: Maleta gran, profunda, amb tapadora convexa.
Nuador:
Bastidor de fusta on té lloc l’operació de nuar quan no es fa en el teler mateix.
Refistolat (mugrons):
Carregat d'adorns // Carregat de pretensions //Ple d'arrogància, de suficiència.// Ple d'enuig, d'indignació.
Troana:
Arbret perennifoli de la família de les oleàcies, de fulles ovades, coriàcies i lluents, flors blanques en panícules terminals i fruit en baia negra, originari de l’Àsia oriental i cultivat en carrers i jardins
Xarramanc:
Pantofla feta d'una sabata vella, que fa molt de soroll en caminar.

Font: Diccionari de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) (http://dlc.iec.cat/) i Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll (http://dcvb.iecat.net/)

divendres, 8 de juliol de 2011

Amor i coixesa

El dolor intens al bell mig de la planta del peu. El bombar desbocat de la sang. La química descontrolada de l'enamorament. El diagnòstic del seu terapeuta de reflexoteràpia era ben clar. La coixesa dels dos confirmava el seu gran amor.

dijous, 7 de juliol de 2011

La filosofia i la pràctica de la no-violència (LM Xirinacs)

Perdoneu si em faig repetitiva però m'agrada, de tant en tant, recordar les paraules d'un gran mestre, en Lluís Maria Xirinacs. Aquest fragment és de "La filosofia i la pràctica de la no-violència", un recull de pensaments molt i molt interessant (podeu trobar tot el text a:

"Gandhi ens convida a utilitzar la intel·ligència per fer el bé. Per  convertir un conflicte en un sistema de forces complementàries, es necessita, a més de bona voluntat, intel·ligència. En el cas d’intervenir en un conflicte, tant si t’ afecta com si no, cal sintonitzar amb les dues bandes, no sols amb una, amb la teva. I sintonitzar amb les dues bandes, certament, requereix amor."


Un petó, Xiri!!!

dimecres, 6 de juliol de 2011

Contraban i altres narracions (Josep Pla)

"La paraula lletraferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant."

Relat "Una aventura al canal"
del llibre "Contraban i altres narracions"
de Josep Pla

dilluns, 4 de juliol de 2011

Casualitats

El divendres estava tan contenta que vaig regalar-me un llibre. En entrar a la llibreria "francesa" Jaimes de Passeig de Gràcia  una noia semblava que m'esperava per recomanar-me bona literatura. Em va preguntar quin llibre estava buscant. Qualsevol d'en Philippe Claudel, vaig respondre-li. Fa poc que l'he descobert i m'encanta. En català o francès? Ara m'ha ben fotut, vaig pensar. Saps què? En francès que fa molt i molts anys que no el llegeixo i serà un exercici interessant. Doncs mira, et recomano Il y a longtemps que je t'aime. És una edició de butxaca i el regal em surt a molt bon preu.

Al vespre, cap al tard, molt tard, miro el televisor i justament aquest precís dia fan la pel·lícula Il y a longtemps que je t'aime. Uf!!!...Quina casualitat! Coneixeu a algú a qui li hagi passat el mateix? O la casualitat només era per a mi?

divendres, 1 de juliol de 2011

Entrevista Mariona Casanovas

Bon dia a tothom!

Us convido a escoltar l'entrevista que vaig realitzar a l'actriu Mariona Casanovas en el programa Orientals de VOTV (Vallès Oriental Televisió)...i que consti que els focus no ens van fer gaire justícia!...ha,ha,ha...El contingut, però, s'ho val!!!