dimecres, 31 d’agost de 2011

«Jo no puc conèixer la persona si no l'estimo ―i no la puc estimar si no la conec. I és precisament el coneixement amorós i l'amor intel·ligent, anterior a la dicotomia coneixement/amor, el que converteix el cercle viciós en cercle vital.»

El diàleg indispensable
Raimon Panikkar

divendres, 26 d’agost de 2011

Aire asèptic

"Fins fa poc aquesta noia ha dormit en una habitació que és una veritable autoclau, l'aire que s'hi respirava era tan asèptic que recollint-ne una glopada i portant-lo a fora, si el projectàveu sobre la roba treia les taques."

La Glòria del Doctor Larén
Pere Calders

dijous, 25 d’agost de 2011

Servitud

"La nomenclatura d'una guerra és variada, per tal de donar un nom a cada forma de servitud."

Demà, a les tres de la matinada
Pere Calders

dilluns, 22 d’agost de 2011

Falena

Papallona que adora la nit i canvià la "B"
que li regalava el mar,
amb les formes arrodonides de la balena,
per una "F".

dijous, 18 d’agost de 2011

Joan Sales

Escriptor que, conjuntament amb la seva dona, Núria Folch i Pi, fundà el Club Editor que publicaria novel·les com "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda.

Va escriure "Cartes a Màrius Torres" tot i que l'obra més coneguda és "Incerta glòria" d'on he extret el fragment següent:

"Podem negar l'existència del Cel, fins ens en podem riure com d'una funció de teatre dominical fet per filles de Maria aficionades; el que és l'infern, no hi ha qui el pugui posar en dubte. Ens segueix pertot arreu com merda enganxada a les sabates."

Una frase destacada d'aquest autor fou:

"Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils."


dimarts, 16 d’agost de 2011

Dovella


Peça per construir els arcs que sense la "D" belaria.

(Imatge de la dovella central de
l'arc de l'ermita de Sant Elies
(Sant Pere de Vilamajor) treta de:

dilluns, 15 d’agost de 2011

Armand Quintana

En aquest país tenim la gran sort de fer dues passes i trobar-nos amb persones interessants, que enlluernen, que lluiten i que ens ensenyen amb petits i grans gestos. 

Una d'elles és en Jordi Dorca amb el seu blog sempre tan constructiu  "Adverbia". Val a dir que gràcies a ell vaig tenir la sort de conèixer un altre d'aquests personatges, l'Armand Quintana.

Alguns potser el coneixeu perquè heu participat en el premi literari de Calldetenes que duu el seu nom, altres perquè vau seguir la tasca realitzada a la comarca d'Osona (i arreu del país) com a coneixedor de la llengua i la literatura catalanes. Jo, tot just, l'acabo de descobrir i m'ha agradat llegir-lo a "La corbata" i veure que els temes més trascendentals es poden mirar amb la lupa de la crítica amb humor. Gràcies Armand i gràcies Jordi per la vostra generositat!!!

dijous, 11 d’agost de 2011

La Madame

Ell, que era de casa bona i tan tímid com discret, entrà en aquell lloc prohibit i li demanà a la Madame que volia un massatge amb bones vistes. La Madame, que sordejava i era més llarga que la bragueta d'una sotana, li cobrà seixanta euros i l'acompanyà al costat de la finestra davant d'un bon paisatge.



Primer videoclip d'en Lluís Llach amb la cançó "Madame" l'any 1972:

http://youtu.be/CmJDbVUWJW0

dimecres, 10 d’agost de 2011

Vocabulari d'"Incerta glòria (part I)"

Rei, reina...avui a la plaça, concretament a la parada de l'escriptor Joan Sales amb la novel·la Incerta Glòria (1a part), hi ha estesa de mots, de totes mides i preus, per arromangar-se i remenar fins que trobis el que et vagi a mida.

A gatamèus:De quatre grapes.
Abintestat:adv. [DR] Sense haver fet testament. Els qui moren abintestat.
Adovellat:adj. [AQ] [AR] Fet amb dovelles. Portal dovellat.
Agullonar:1 v. tr. [LC] Punxar amb l’agulló. 2 v. tr. [LC] Estimular, incitar a obrar. No sabia quins estranys pensaments l’agullonaven.
Antifonari:m. [LC] [MU] [RE] Llibre d’església que conté les antífones i altres cants dels oficis.
Aporrinar:v. tr. [LC] Omplir d’improperis.
Arquimesa:f. [LC] [IMF] Moble format d’una arquilla i d’una taula que li fa de suport.
Arrosar:v. tr. [LC] Mullar (alguna cosa) com si fos de rosada, espargir-li al damunt un líquid en gotetes menudes.
Astènia:f. [MD] Minva de les forces que comporta cansament i dificultat a l’esforç.
Astracanada:1 f. [FLL] Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desbaratada.; 2 f. [LC] Vulgaritat 2 .
Atiplat/ada:adj. [MU] Que té un to de tiple. Veu atiplada.
Barrabassada:f. [LC] Disbarat gros, acció insensata.
Brunyir:1 v. tr. [LC] [IMI] Treure llustre (a les pedres, als metalls, etc.), fregant-los. 
Cabiró:m. [LC] [AQ] [IMF] Biga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons.
Cadolla:f. [LC] [GL] Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l’aigua del mar, d’un riu, etc., forma un petit bassal.
Carretell:Bóta petita d’uns 30 litres
Catau:m. [LC] Lloc on sol fer cap, recollir-se o amagar-se algú. Li havien llogat un catau infecte. Un catau de talps.
Cornucòpia:2 f. [ED] [AR] [LC] Mirall de marc ornamentat i daurat, basat en el tema del corn de l’abundància, sovint amb un o més braços per a posar-hi espelmes.
Coronella:f. [AQ] [AR] Finestra dividida en tres parts per dues columnetes.
Dovella:f. [AQ] [LC] [AR] Peça més estreta d’un cap que de l’altre amb què es construeixen els arcs i les voltes.
Draconià/ana:adj. [LC] D’una severitat excessiva. Lleis draconianes.
Eixarreït:1 adj. [LC] Ressec, d’una gran eixutesa. 2 adj. [LC] Mancat d’amenitat, adust.
En doina:1 loc. adv. [LC] En moviment, fora de lloc, en renou. En arribar, ho trobà tot en doina. 2  [LC] anar en doina Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d’una part a l’altra. En aquesta casa, tothom va en doina!
Encontorns:Voltants.
Endiastrat:Endimoniat.
Enganyapastors:1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels caprimúlgids, d’uns 27 centímetres de llargada, de plomatge flonjo de color terrós, amb uns grans bigotis a l’entorn del bec, que a la nit vola sense fer soroll i durant el dia s’està aclofat entre els matolls o en els viaranys (Caprimulgus europaeus). 
Engiponar:v. tr. [LC] Arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita. Com t’has engiponat la roba, avui? M’he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs, això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l’ha engiponada, pobra criatura?
Enrastrar: (*) Fer un rastre o enfilall (Val., Alcoi); cast. enristrar. Hem enrastrat els alls per a portar-los a vendre. 
Envescar:1 v. tr. [LC] [SP] Untar amb vesc. Envescaven branquillons per agafar ocells. 2 intr. pron. [LC] [SP] Restar agafat en el vesc. Els ocells s’han envescat i ara els podrem caçar. 3 intr. pron. [LC] Deixar-se agafar amb afalacs, amb abelliments, etc. S’ha ben envescat amb les propostes d’aquella empresa.
Escotxegar:v. intr. [LC] La perdiu, cantar.
Falcilla (falcillot)1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels apòdids, de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç, la vida del qual transcorre en gran part a l’aire, on caça, s’acobla, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant. 
Falena:f. [ZOI] [LC] Papallona nocturna.
Falòrnia:f. [LC] Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc.
Fetor:Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició
Fronda:1 f. [BO] [LC] Fulla d’una falguera. ; 2 f. [BO] Fullatge 1 .
Gànguil: m. [LC] Persona molt alta i prima. Quin gànguil, aquest xicot! Si n’és, de llarg! La noia és rabassuda, però el seu germà és un gànguil. Sembla un gànguil. 
Gresol:2 1 m. [LC] [ED] Vas petit en què es posa oli i un o més blens i serveix de llum.; 2 2 m. [LC] [ED] Dipòsit de l’oli en una llumenera. 
Jansenisme:m. [LC] [RE] Moviment religiós amb connotacions polítiques basat en l’obra de Cornelis Jansen i la seva interpretació ultrancera de l’augustinisme, difós als Països Baixos i França durant els segles XVII i XVIII.
Jaspi:1 m. [GL] [LC] [GLM] Varietat criptocristal·lina de quars, de colors variats segons les impureses i susceptible de poliment. 
Manyaga:f. [LC] Carícia . Fer manyagues.
Marmita:Olla gran de metall
Matacà:4 m. [AQ] Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic.
Maula:1 f. [LC] Artifici amb què es pretén enganyar algú. És un home carregat de maules. 2 m. i f. [LC] Persona que sap dissimular les seves intencions. Vaja un maula n’hi ha, d’aquell! S’entenia amb una maula que feia de cosidora. 3 adj. [LC] Gata maula.
Mauleria:1 f. [LC] Qualitat de maula. 
Musc/a:1 adj. [LC] Morat fosc. Barretina musca.
Paisanatge:m. [LC] Conjunt de paisans o no militars.
Patollar:Maldar.
Perbocar:v. tr. [LC] Vomitar 1 . Ha perbocat el dinar. Tenir ganes de perbocar.
Pernada:1 1 f. [LC] Cop de cama. ; 1 2 f. [LC] Moviment violent de la cama.
Pernejar:v. intr. [LC] Donar pernades.
Pòndol:m. [LC] Govern d’una casa, d’una hisenda, etc. Als vint anys ja portava el pòndol de la fonda.
Primparat/ada:2 adj. [LC] Mancat de forces, de vigor, de consistència. Tenia la salut una mica primparada.
Rabejar:intr. pron. [LC] Algú, complaure’s a prolongar allò en què troba una satisfacció. Es rabegen en els records d’infantesa. Ja el tens vençut i indefens als teus peus: ara rabeja-t’hi. 
Reïna:f. Resina .
Rostoll:Part de les tiges de blat, de sègol, d’ordi, etc., que romanen al camp després de la sega.
Savina:1 f. [LC] [BOS] Arbre o arbust del gènere Juniperus, de la família de les cupressàcies, de fulles esquamiformes imbricades i falsos fruits en gàlbul esfèric, fibrós o poc o molt carnós. 
Secardí:adj. [LC] Eixut de carns.
Sirgar = trescar:2 v. intr. [LC] Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia res, però allà ja el fan trescar!
Tartarinesc:(*) Falsament heroic; que simula grans accions que en realitat són ridícules. El Dictador... en el fons era d'una simpatia tartarinesca, Sagarra Vida, ii, 11. Etim.: derivat de Tartarin, nom del protagonista de tres famoses novel·les de l'escriptor francès Alfons Daudet.
Tolir-se:v. intr. pron. [LC] [MD] Perdre l’ús i moviment del cos o d’un dels membres. Jo mateixa, abans de tolir-me, organitzava les excursions.
Trancs i barrancs:(*) Llocs abruptes, difícils de transitar 
Trencapinyes:m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 16 centímetres de llargada, bec gros, curt i molt corbat (Loxia curvirostra).
Trespol:1 m. [LC] [AQ] Paviment d’una habitació, d’una casa. Caigué als seus peus damunt del trespol d’argent.
Tritllejar:1 v. tr. [LC] [MU] Tocar (les campanes) a cops ràpids i seguits en senyal de festa. L’escolà tritllejava les campanes. Acabat l’ofici, l’escolà començà a tritllejar. 
Tropell:Moviment accelerat de diferents persones, animals o coses que es mouen desordenadament. Quin tropell de gent! 
Xafallós:adj. i m. i f. [LC] Que parla reemplaçant el so de s per un so molt acostat al de x.
Zumzejar:1 v. intr. [LC] Fer zum-zum.;2 intr. [LC] Oscil·lar, moure’s pujant i baixant alternativament.
Font: Diccionari de la llengua catalana (IEC) i (*) Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
 

dimarts, 9 d’agost de 2011

Se sabrà tot

Per fi he pogut llegir-me el Premi Sant Jordi 2009 ("Se sabrà tot" d'en Xavier Bosch) i m'ha agradat. En la meva prestatgeria mental l'he catalogat com a literatura d'acció. A cada capítol hi passen coses, no hi ha frases ni pàgines sobreres, tot diu, tot mostra. Està escrit donant un bon ritme i amb vocabulari subtilment col·locat al lloc que li pertoca sense fer escarafalls com ara: aplaudiments neulits, encabassat en aquella gran butaca de pell, bagatel·les, es va encofurnar en la rutina...i moltes altres expressions que sense desentonar gens ens mostren un català ric.

I de totes les frases que n'he subratllat em quedo amb: "No ho oblidis mai,  «som el que escrivim»."

dilluns, 8 d’agost de 2011

Savina

Arbust on escoltar el poeta Sabina.
(Cançó "Y sin embargo": http://youtu.be/8C7SxYzDNZk
..."Que no miento si juro que daría por ti la vida entera"...)

dissabte, 6 d’agost de 2011

4 anys sense en Xiri

Quatre anys sense la teva presència física, quatre anys enyorant la teva mirada trapella, quatre anys pensant en algunes perles de saviesa que ens vas ensenyar, quatre anys sense tu i encara ploro quan t'escric.

Gràcies Xiri per tot el que ens vas donar i el que encara podem rebre de tu!!!

Una abraçada ben forta!

divendres, 5 d’agost de 2011

Guanyar-se la vida

Si guanyar-se la vida fent allò que t'agrada són figues d'un altre paner. Algú sap on he deixat l'altre paner?

dijous, 4 d’agost de 2011

Gràcies Jordi's!!!

L'any 2005 vaig tenir la immensa sort de participar en un documental "Les últimes hores" dirigit pel vallesà Jordi Call. Aquell experiment es va traduir en veure'm per primera (i segurament única) vegada a la pantalla del Cinema Verdi així com al Canal 33. Va ser una experiència personal inoblidable i només tinc paraules d'agraïment per qui m'hi va convidar: en Jordi Call.

A "Les últimes hores" la història que hi ha de fons és una mostra de la repressió franquista als maquis. És un relat que destapa un secret profund d'una persona que va armar-se de valor per descobrir una part molt íntima de la seva vida. És el documental d'una de les milers d'injústicies que va acumular la Guerra Civil i el franquisme.

Una altre artista, en Jordi Rodoreda (de qui podeu gaudir de bones fotografies que envia al programa del temps de després del Telenotícies a TV3) em va avisar que aquest dilluns, 1 d'agost, es transmetia l'entrevista a en Jordi Call i el documental que vam rodar junts (amb la companyia, llavors, com a tècnic de so del que actualment és cantant d'"El Petit de Ca l'Eril", en Joan Pons).

Gràcies Jordi's!!!...i gràcies VOTV!!!


dimecres, 3 d’agost de 2011

Setmana del llibre en català

Enguany la Setmana del llibre en català estrena piset. No és pas que hagi canviat de veïnat. Senzillament ha renovat els mobles i ens convida a passejar-nos pel càlid món de la lectura i l'escriptura. Ja podeu entrar a http://www.lasetmana.cat/ (on us podeu subscriure per rebre'n el butlletí) o buscar-la al Twitter o Facebook per anar fent boca de cara a poder-ne gaudir del 9 al 18 de setembre al Passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella (Barcelona).   

dimarts, 2 d’agost de 2011

Vocabulari d'"Amor Meva" (Isabel-Clara Simó)

Apersonat:Corpulent
Aqueferat: Que té molta feina.
Cogullada:Ocell de la família dels alàudids, d’uns 17 centímetres de llargada, amb un plomall al cap del mateix color terrós que la resta del plomatge (Galerida cristata).
Cruixidell:Ocell de la família dels emberízids, d’uns 14 centímetres de llargada, de tons terrosos amb ratlles fosques, que habita les zones de secà de terra baixa (Emberiza calandra). 
Esportellar:Obrir portell (en un mur, una muntanya, etc.). /Trencar la vora (d’un recipient).
Estaferm:Ninot de fusta, amb un escut i un fuet a l’extrem, que, en certs jocs, el jugador ha de colpejar procurant esquivar el fuet. /Persona aturada, inútil, que fa nosa.
Fona:Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on es posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes d’espart, de cànem, etc.
Hidropesia:Acumulació anormal de serositat en una cavitat del cos o en el teixit connectiu
Indolent:Que no fa mal, que no causa dolor.
Llangor:Estat de decaïment, físic o moral, prolongat. 
Marmanyera:Revenedor de verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora vila. /Persona xerraire i embolicaire.
Mirífica:Admirable
Oblong-a:Més llarg en una direcció que en l’altra.
Parangó:Comparació 1 i 2 . Feia parangó del ferrocarril amb l’avió.
Prebenda:Ofici lucratiu i de poca feina
Pròcer:Persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.
Pústula:Petita formació cutània que conté pus.
Salacot:Barret de forma el·lipsoïdal fet d’un teixit de tires de palma, de canya, etc., usat en alguns països orientals de clima calorós.
Setial:Seient de cerimònia.


I de torna, un parell d'imatges d'ocellets tretes del bloc
(http://arrencarvol.blogspot.com/).


Un cruixidell:


I una cogullada:



dilluns, 1 d’agost de 2011