dimarts, 31 de gener de 2012

Brau

Aquest és un somni de la meva infància. Espero que no hi hagi cap psicoanalista a la xarxa blogaire i si hi és, no cal que digui realment el que sap o el que pensa...ha,ha,ha...

L’experiment d’escriure els somnis tan sols pretén compartir experiències estrambòtiques que, en despertar, s’enduu el vent.

Devia tenir uns vuit anys (o potser menys) que una nit, després de tancar els ulls, vaig ser envestida per un toro. Sí, sí, un toro grossarro, grossarro!!! Segurament llavors encara em va semblar més gros del que era. L’endemà, quan em vaig llevar, vaig prendre una decisió: mai més dormiria bocaterrosa; així, si un toro m’envestia, el veuria i podria sortir corrents. No ho vaig dir a ningú, senzillament vaig fer-ho durant molt i molt de temps. Cada nit tenia el llum obert i dormia mirant el sostre, res de girar-me ni tombar-me, no fos cas! Algun dia, suposo que un dia qualsevol, vaig vèncer la por al toro. Per sort els infants d’ara ho tindran més fàcil amb la prohibició de les “corrides”. 

(Imatge de Toni Tugues treta del seu blog: http://sensemirar.blogspot.com/)

3 comentaris:

Matilde ha dit...

no, Núria, t'equivoques, afortunadament els infants encara podran tenir somnis com el teu, no recordes que ens queden els nostres nostrats correbous? Ara hi caic! Els han preservat perquè els nens i les nenes es curteixin i perdin com tu la por al toro!

Alyebard ha dit...

Tranquil·la no sóc psicòleg ni psiquiatra, però tela el que somies :D

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Matilde...tens tota la raó...no sóc gaire (per no dir gens) defensora d'aquesta tradició...Una abraçada, preciosa!

Alyebard...dec tenir un subconscient enrevessat ...Un petó i gràcies per passar per aquest modest bloc!!!