dijous, 26 de gener de 2012

Cabina

Tinc un bebè preciós en braços. Somriu i desperta tanta tendresa! Però aquest sentiment queda ennuegat per la situació: sóc dins d’una cabina telefònica. Introdueixo una moneda, potser d’un euro, per la ranura. Clinc! Tuut, tuut, tuut! La cabina, com les d’abans, no funciona. El nen segueix mirant-me dolçament. Provo de recuperar la moneda i d’aquell foradet amagat rere una tapa prou incòmoda en surten: una moneda antiga de cinquanta pessetes, una altra moneda –aquesta més gran, d’uns 10 centímetres de diàmetre aproximadament-, dues fundes de raquetes de tennis –una prou dura i l’altre més flexible-. Aquí em perdo i no recordo com caram continua el somni. 

M’imagino algú – prou benèvol esclar!!!- que interpreta el meu somni:

―Miri, senyora, vostè el que necessita és un patrocini d’una companyia gran, molt gran, que guanyi molts i molts calés, com ara Telefònica, per dur a terme totes les seves parides mentals...

9 comentaris:

Alyebard ha dit...

Jo em quedo amb que el nadó et desperta un somriure. El demés collonades que diuen al meu poble.

El porquet ha dit...

Una cabina de telèfon?... i això què és????

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Alyebard...sovint els somnis estan plens de collonades...;-)Un petó!

El porquet...ha,ha,ha...un invent del segle passat pels enamorats que encara no podien tenir mòbil!...Un petó!

ninona ha dit...

Uf, Núria. No sé com aguantes després d'aquestes nits tan mogudes i irracionals.
Genial que ens els puguis explicar

LA MAR ha dit...

Jo tinc un paper i bolígraf sobre la tauleta de nit i si val la pena escric el somni (a les fosques) i a l'endemà el llegeixo i, sovint, m'escollono.
De collonades res, els somnis són les coses sèries de la vida desfressades de collonades.
Petons Núria i, ja en compartiré algun

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ninona...algun matí em llevo prou cansada...ha,ha,ha...però és que el meu cap està fet un batibull...Gràcies per llegir-los!

Jaume...jo no els havia escrit mai...però ara m'agrada llevar-me i apuntar-los per no oblidar-los...Per a mi també són importants els somnis, sempre he somiat molt, potser cada nit puc tenir entre 3 i 5 somnis...i abans havia aconseguit controlar-los, aturar-los, reiniciar-los...però ara he perdut la pràctica...Estaré encantada de compartir somnis, Jaume!...Un petó!

Helena Bonals ha dit...

Ets poeta: moriràs sense una pesseta. Trobar algú que patrocini les teves parides mentals, ja deu ser complicat, encara que valguis molt.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...ha,ha,ha...tens raó tot i que...

Pilar ha dit...

No hi ha diners que pagui el tendre somriure d'un nen; ans al contrari, et despisten i malbaraten qualsevol moment preuat, ficant-se al mig de la conversa.