dimarts, 10 de gener de 2012

A cremallengua

Acabo de llegir el llibre A cremallengua d'en Joan-Lluís Lluís. Es tracta d'un recull d'articles d'opinió al voltant de la diversitat lingüística i de la riquesa que aquesta varietat suposa per al món. És tan entenedor com interessant. Us copio un fragment de l'article "Per què Àngel Guimerà no va tenir el Nobel". 

"I semblava tan evident que donar-li el premi Nobel de Literatura era un simple acte de justícia literària que els acadèmics van sentir-se obligats a justificar aquesta no-atribució. I la raó donada és: «No arriscar, ni que sigui involuntàriament, de ferir l'orgull del sentiment nacional castellà». (...) «Guimerà, doncs, va ser sacrificat a una suposada concòrdia. Els acadèmics no van apartar per sempre aquesta atribució, però pensaven que, primer, havien d'amansir l'opinió pública i el poder espanyol. I, per això, havien decidit que no podien atorgar el Nobel a Guimerà abans que sigui recompensat un altre escriptor que s'expressi en la llengua noble més antiga del seu país. Deixem de costat aquesta estrafolària concepció de llengua noble més antiga- ja que en rigor això hauria implicat que es guardonés primer un escriptor d'expressió basca- i que en realitat és evident que designa la llengua de l'Estat. Fixem-nos en aquest servilisme: un català només podia venir després d'un espanyol...»



5 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

En aquest nostre país hi ha moltes coses que cremen, en cremes i en encenen. Apuntat a la llista. Gràcies Núria.

El porquet ha dit...

Buf! Déu n'hi do amb el fragment que ens has fet arribar... déu n'hi do...

M'has convençut per apuntar-me'l a la llista! Sens dubte. Gràcies!

Helena Bonals ha dit...

El pròleg de Mathew Tree me'l fa encara més interessant.

El Profà ha dit...

Núria Miramelsmots, per culpa teva avui me n'aniré a dormir de mal humor!!
Tot i que pensant-ho bé, la culpa no és del missatger, que compleix la seva funció de transmetre una informació, sinó de qui va crear el missatge.
I això que l'Àngel Guimerà va fer d'un altre Sebastià un dels dolents més dolents de la literatura catalana (és a dir, universal).
Sebastià (però no el del costat fosc, eh?)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...estaré encantada de llegir-ne la ressenya!...

El porquet...ja em diràs si t'agrada!

Helena...és un recull d'articles ben escrit i sembla ben documentat...

Sebastià...per culpa meva?...però que encara no t'han dit que això de la culpa no existeix?...ha, ha, ha...una abraçada del costat clar!!!