dimarts, 3 de gener de 2012

Pa de pagès



Lluca'm i llesqueja'm sense llàgrimes ni engrunes. 

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Que ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

miquel ha dit...

A mi, que vinc d'un poble, sempre m'ha fet gràcia això de pa de pagès. Nosaltres els anomenàvem simplement pans per distingir-los de les barres o altres productes. I tant els menjaven els pagesos com els fusters com els transportistes... En fi...
El que no suporto és que tallin el pa a màquina perquè li dsfà la seva bondat primigènia :-)

Jordi Dorca ha dit...

Les molles-llàgrimes també s'aprofitaven.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

El porquet...ha,ha,ha...i ben rodó!...

Miquel...sí, senyor!...al meu poble, Cànoves, encara el pots menjar ben espès!...

Jordi...tot va bé per fer el ventre gros i treure el ventre de penes...

Una abraçada i disculpeu el pa amb accent!...darrerament m'ha abandonat el vocabulari i l'ortografia...espero que tornin aviat de les vacances de Nadal!!!