divendres, 3 de febrer de 2012

Espinyar

Paraula dura i trencadora que no té res a veure amb el franquista Blas Piñar.

(M'estalviaré d'acompanyar el mot amb imatges que podrien ferir la vostra sensibilitat). 

5 comentaris:

Carme ha dit...

Ara m'has fet recordar el meu pare... ai pobre home! ara faré que sembli que era dur i trencador i no ho era pas. Quan dèiem coses que no havíem de dir o contestàvem malament o ... a ell li semblava, podien passar dues coses que ens renyés seriosament i ens fes callar o que ens digués "t'espinyaré els morros" amb una rialla per sota el nas que volia dir que en el fons li feia una certa gràcia allò que dèiem o fèiem, però que malgrat tot, creia que ens havia d'aturar... per a mi és una paraula amb connotacions divertides, ja veus. Les utilitzacions personals i privades de cadascú... fan de cada paraula un tresor immens.

El porquet ha dit...

Ui, la tenia ben oblidada aquesta! Molt bona, i sí, no calen imatges que encara et censuraran el blog, des que blogger ha anunciat que censurarà continguts en certs països... Estem en un país de marea blava i gavines, per tant... compte!

Clidice ha dit...

No ha estat mai de la meva "zona", en canvi si que ho era "fotre's una pinya". Gràcies, ja en sé una més :)

El Profà ha dit...

Quan Espanya ens rapinya, ens Espinya

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...quina anècdota personal tan tendre!...Gràcies per compartir-la!...i visca el tresor de les paraules!

El porquet...vigilarem per si de cas que es veu que aquest senyor encara hi és....

Clidice...veig que ens passa el mateix...jo no l'havia fet servir mai espinyar...però m'agrada. Un petó!

Sebastià...molt encertada!...a veure si "ens les pirem"...Un petó!