dimarts, 7 de febrer de 2012

Gripau

Sabeu què li diu el gripau, amb posat seriós, a la princesa 
que fa dies que el ronda a prop però amb indiferència?

Amb les barres col·lapsades
i la sotabarba flàccida
el cor em fa de cubell.
Concebo el gris intens
del dins cansat d'esperar. 

5 comentaris:

El porquet ha dit...

I és que qui espera desespera! Encara trobo que és un gripau força contingut i cavalleresc!

Helena Bonals ha dit...

Que esperi i desesperi tant com faci falta. Si no no serà mai un príncep ni res que se li assembli.

Jordi Dorca ha dit...

És un gripau molt meritori. Certament.

Joan Fer ha dit...

Pobret gripau. Doncs a mi em fa peneta. Sovint no pensem que potser els gripaus no són tan gripaus... ni les princeses tan princeses. Però això, ja se sap, en els contes mai no hi surt! ;)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Porquet...és un gripau cavaller però sense cavall ni cabell ja que li ha caigut amb el pas del temps de la desesperació de qui espera...

Helena...ha,ha,ha...que així sigui, doncs.

Jordi...uf! com t'enyorem!!!...

Joan...penso el mateix que tu!...fa poc vaig veure un gripau que era tot un senyor gripau...i no el vaig besar per dos motius: per por d'ofendre'l i que em denunciés i perquè el príncep ja el tinc a casona.

Una abraçada a tots i gràcies per passar per aquí!