dijous, 16 de febrer de 2012

La pedra de paciència

És ben certa la dita dels savis: "Mai no s'ha de comptar amb aquell que coneix el plaer de les armes!". Una altra rialla, però aquesta vegada suau. "Les armes passen a ser-ho tot, per a vosaltres...Deus conèixer aquella història d'un campament militar on un oficial intenta demostrar als nous reclutes el valor d'una arma. Llavors pregunta a un soldat jove, Benam: "Ja saps el que tens sobre l'espatlla". Benam diu: "Sí, senyor, és el meu fusell!" L'oficial brama: "No, imbècil! És ta mare, ta germana, el teu honor!". Després passa a un altre soldat i li fa la mateixa pregunta. El soldat respon: "Sí, senyor! És la mare, la germana i l'honor de Benam!" La dona encara riu. "Aquesta història és del tot encertada. Els homes, quan teniu armes, us oblideu de la dona".

La pedra de paciènciaAtiq RahimiPremi Goncourt 2008Traducció d'Imma EstanyEditorial Empúries

13 comentaris:

Puigmalet ha dit...

El vaig llegir fa poquet en francès. Un pèl repetitiu, el vaig trobar, sincerament.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jo el vaig trobar impactant, poètic i original...Una abraçada, Puigmalet!

El porquet ha dit...

I jo que em pensava que això ens passava amb una pilota...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

El porquet...ha,ha,ha...en alguns casos podríem substituir la paraula arma per pilota...ha,ha,ha...Un petó!!!

Quadern de mots ha dit...

Primer et diré que ja he tornat a apuntar a la llista un altre llibre (no em deixes descansar!!)
Recordava el nom de l’autor, vaig llegir “Terra i cendra” i ho vaig fer dues vegades seguides, una per gaudir i l’altre per preparar la ressenya. Pel que he llegit d’aquesta novel•la que ens portes ha d’ésser de lectura impactant i forta, més enllà del que traspua el trosset que ens has regalat. Gràcies.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...desconeixia aquest autor. És un llibre molt colpidor, impactant, que tant de bo fos 100% ficció. Gràcies a tu per ser-hi i per regalar-nos cultura a tort i a dret!

Pilar ha dit...

A soldats de Salamina, passen coses semblants. Hi ha una diferència, però, els homes amb armes també s'obliden d'ells mateixos.

Jordi Dorca ha dit...

"Els homes amb armes també s'obliden d'ells mateixos."
Molt molt bona!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Pilar...fa molt de temps que vaig llegir Soldats de Salamina...i en tinc un molt bon record. Un petó!

Jordi...sí, sí, molt bona!...Una abraçada!

carina ha dit...

No havia sentit a parlar mai de l'autor ni del llibre, sempre és bo descobrir gistòries i noms nous. Gràcies per la descoberta

Alyebard ha dit...

Ja,ja,ja no sé perquè però m'acabes de recordar algú fa molt de temps vestit de verd i que es va passar el temps repetint-se: les coses es poden fer bé, malament o com a l'exercit.

Marga Bonvehí ha dit...

Fa temps vaig llegir aquest llibre i el tinc present com un d'aquells que m'encantarà tornar a agafar. Em va captivar com descrivia la situació, tots els pensaments que van voltant pel cap de la dóna a mesura que va avançant el relat i el final... em va neguitejar.
No apte per a qualsevol.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carina...gràcies a tu per passar per aquí. Un petó!

Alyebard...uf!...no sé si l'exèrcit és un record gaire bo!...Un petó!

Marga...totalment d'acord amb el que dius...Ha estat un llibre tan ben escrit com realment colpidor. Un petó!