dimarts, 21 de febrer de 2012

Sonetí entre cassoles

Tot fent el sopar un intent de sonetí:

Tot fent la suma
l'arròs es cuba.
Pensant en tu
el bròquil put.

Em falta llard
el caldo bull
crec que faig tard
en aquell curs.

A cada baf
desitjo fort
que siguis gas.

El vers no puja
confio poc
en el llevat. 

3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

"l'arròs es cuba" i "El vers no puja/ confio poc/ en el llevat" m'agraden molt! Sobretot per la relació que hi ha entre la poesia i la cuina.

El porquet ha dit...

Soroll de plats i olles per aplaudir tan virtuós i magistral sonetí!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...que bé unir la poesia de la cuina i la cuina de la poesia!Un petó!

Porquet...ha,ha,ha...el meu primer sonetí!!!!....no havia mai tocat aquest instrument...en canvi el dels plats i olles el porto una mica millor...Un petó!