divendres, 17 de febrer de 2012

Sonetira

Fa poc em van recomanar que tragués la ira, els mals pensaments, les males sensacions...que no era bo guardar-m'ho a dins perquè, d'alguna manera, m'asseca els ulls, el cos, l'ànima. Encara no he trobat la manera d'acabar-ho de resoldre però he decidit escriure-ho sempre que pugui. Així que...avui tingueu clar que no parlo de vosaltres...avui parlo d'algú que em fa empipar...a qui no li puc dir obertament que em fa emprenyar...i que, sovint, em fa bullir la sang o millor dit...sovint em fa més mal del que m'agradaria. 

Permeteu-me que li dediqui uns mots entre infantils i "mal xinats". 


Tothom sap de tu

que ens amenaces

fred com un iglú

i vius a tot hora

amb cara d’emú.



Ja saps que amb tu

no compartiria

mai ni un menú

en plena setmana

d’estar en dejú.


7 comentaris:

Carme ha dit...

Fas bé, Núria, és genial treure-ho a fora, escrivint.

A més a més t'ha quedat genial... i la foto ho acaba d'arrodonir...

I tant que sí! tants cops com ho necessitis!

Quadern de mots ha dit...

Uf, sort de l’explicació que ens fas al principi :D

Les picotades d’aquest emú han de fan mal, tant les físiques com les virtuals. Que en prengui nota.

El porquet ha dit...

Ben fet, ben dit i ben escrit! I un cop tret no t'hi facis més mala sang. No mereix que li dediquis ni un segon d'esforç més a aquesta persona!

Ventafocs x ha dit...

Em sembla que agafaré el teu exemple quan m'enfadi amb algú... va molt bé treure aquests pensaments negatius que ens fan tant de mal sigui com sigui, i l'art de la paraula fa miracles.
Una càlida abraçadeta!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...sí, sí...seguiré assajant amb això de l'escriptura terapèutica que no sempre rima...Un petonàs i gràcies per ser-hi!

Quadern de mots...ha,ha,ha...em sembla que aquest emú fas més riure que mal...Un petonàs i gràcies per ser-hi!

El porquet...sí, senyor...seguiré els teus consells sempre que pugui. Una abraçada!

Catalina...escriure diuen que és terapèutic...doncs, som-hi!!!...Tot i que millor que escrivim alegries i coses boniques com fas tu!....Un petonàs dolcet!

Miquel Àngel ha dit...

Goita!!! Jo també la vaig fer fa poc aquesta terapia de treure'm los polls del damunt. Ben Fet txiqueta , ja veuras que descansadeta que t'en quedaras , larai lireta! larai liró!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Miquel Àngel...espero no quedar-me més lirona que lireta!...un petó!