dijous, 2 de febrer de 2012

Timidesa de nit

Sempre ha estat tímida quan es fa fosc. Però avui pot ser el moment de vèncer la por a mostrar el seu cos, la seva nuesa. Sí, sí! Ho té tot pensat. A les onze en punt, que és l’hora que s’alliten, es tanca al lavabo. Es despulla. Es pinta com si el llapis negre dels ulls fos un principi de carícia. Es perfuma els canells amb aquell aroma dolç que fa temps que no es posa. Treu la roba que tenia preparada i amagada en el darrer calaix. Es posa els sostenidors negres, transparents. Es mira les cames, s’hi passa els dits lentament per corroborar que la pell encara és sedosa. Es vesteix amb aquella peça de roba de tul, translúcida, que deixa entreveure les formes arrodonides i generoses del seu cos. Ja està llesta però ha decidit que farà l’striptease amb les parpelles closes, com si fos una nena i en tancar els ulls tingués la sensació que no la veu ningú. Prem el botó del comandament que activa aquella música suggestiva dins l’habitació. Obre la porta. Es mou lentament seguint el compàs del saxo. Es deixa anar la goma que li subjectava els cabells. S’acaricia els pits. Amb els dits ressegueix els seus llavis. De mica en mica, es treu la camisa de dormir que insinua la desvergonyida roba interior. Amb les mans es frega tot el cos, amb calma, de forma suau, amb la intenció que aquell joc eròtic sigui etern. Es pessiga els mugrons. Se sent humida. Està quasi nua davant d’ell. Amb els palmells de les mans es fa un lleu massatge als malucs. I al final de la cançó es va traient, tot movent la cintura lleugerament, el petit i minúscul tanga que duu. Quan està esperant el so del xiulet del seu marit, aquell so d’emoció primària que desitja amb embranzida, sense aturador; quan sap que, per fi, ho ha aconseguit; quan està a punt d’obrir els ulls i es disposa a jugar damunt el cos del seu marit; llavors, precisament llavors, sent la remor forta i contundent dels seus roncs. 

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Em recorda un passatge de Kundera dins La insostenible.... La protagonista s'adona que no pot enamorar-se quant sent la veu sense expressió de l'altre.

Alyebard ha dit...

Aquest marit és mereix un bon calbot! I ella no ser tant tímida.

Anònim ha dit...

Desitjo que això, a la vida real, no li hagi passat a gaire gent. Doncs són situacions incomodes que fan 'mal' i deixen seqüeles profundes a la libido.
Quan un ja no espera res, tampoc espera sorpreses d'aquest tipus!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...no recordo aquest passatge tot i que va haver-hi una època que vaig llegir molt en Kundera. Gràcies, bonica!

Alyebard...ha,ha,ha...suposo que sí!...un petó!

Anònim...una servidora està tranquil.la ja que no és un relat autobiogràfic...

rosa ha dit...

A l'Anònim li dic amablement que això ens ha passat a moltes dones; és la història de moltes parelles que conec i de dones que estan fins a la barretina de la marginació, el menyspreu i l'anorreament -perquè en els fons és això- dels seus homes...i que té raò, això fa molt de mal.

A les dones que us identifiqueu de ple us animo a trencar i canviar els seus roncs de tros d'asse que no us mereix pels vostres gemecs de plaer lliure...tard o d'hora ho haureu de fer i, creieu-me, la vida millora.

No hi ha res de més esplèndid i natural en aquest món que la sensació de la dona que perceb la tendresa o la passiò de l'home que l'aguaita frisós al llit...al llit en aques cas.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Rosa,

Gràcies pel teu comentari...

A totes les dones que vulguin gaudir del sexe amb llibertat els recomano el llibre de la Silvia de Béjar "El teu sexe és teu".

I que consti en acte que el relat, per sort meva, no és autobiogràfic!!!....

Un petonàs!