dimarts, 14 de febrer de 2012

Tots som pops

Sóc en una habitació acompanyada d’un ésser estimat (i vull aclarir que no és el meu home) i un conegut que curiosament és regidor d’un ajuntament proper. Ja em direu què hi fot una plebea com jo somiant amb un servidor públic! Però ja se sap: els somnis, somnis són.

Així que obro, amb total naturalitat i tranquil·litat, la porta de l’armari de l’habitació. Crec que no és pas la meva habitació tot i que és prou familiar i coneguda. Els meus acompanyants són més aviat éssers observadors, sense iniciativa, que segueixen amb la mirada els meus moviments. Jo, ben decidida, estiro el pom de la porta i, com ja us he dit, obro l’armari de bat a bat. És llavors quan de dalt de tot cau una galleda de metall curulla d’un líquid espès, de color marró fosc. I de dins en surten una munió incomptable de pops. Un s’aferra al meu braç esquerre. La resta de cefalòpodes es belluguen per terra, damunt de la vànova del llit de matrimoni que - vés a saber perquè!- és tota estirada damunt del parquet.

I això no és tot! Quan encara estic lluitant per desfer-me, tan amablement com puc, de les ventoses llefiscoses del pop que tinc enganxat al braç, comencen a saltar, des del fons de l’armari, un munt de granotes verdes, moltes granotes verdes, petites, que van amunt i avall sense aturador i que no pesen res, lleugeres com globus de Festa Major. I és aquí quan tot es torna borrós. No puc dir-vos què feien el regidor i el meu ésser estimat perquè el somni jau en l’esfera més difuminada del meu “intel·lecte”, talment com si la seva presència fos una boirina subtil, tan lleugera com les granotes.

Només puc dir-vos en clau d’avís: Atenció! vigileu quan obriu l’armari no fos cas que acabéssiu dormint en un aquari!!!




(Aquesta imatge, per a mi consolatòria, és del blog

11 comentaris:

Carme ha dit...

he, he, he... quins somnis, Núria.

Freud s'hagués quedat encantat amb tu! :)

Ara, t'he de dir que jo els pops, els prefereixo com els de la teva foto. Vull dir que si mai els he de somiar me'ls trio d'aquests.

Bon dia, somiadora!

Jordi Dorca ha dit...

1. Ja se sap: el surrealisme té aquestes coses. I Freud també.
2. M'has recordat un àpat de pops a la gallega que vam fer en la meva, ja llunyana, època militar.
3. Aquest cap de setmana vaig tenir un somni demolidor. Un àpat en un poblet de la Catalunya nord, en un local modestíssim, de cuina castissa i casolana. Com a colofó (regal de la casa), a les acaballes del dinar, hi apareixia el cantant José Luís Perales amb les seves cançons tan amenes. Hi havia detall, però. Que encara em neguiteja: físicament, el senyor Perales havia estat creuat amb Manolo Escobar.
(dedicated to Sintu)

Carme ha dit...

EEEIIIII! TORNA FREUD QUE ET POSARÀS LES BOTES EN AQUEST BLOG!!!!!!

Jordi, això és un mal son, oi? Ah, sí, has dit demolidor, ja ho veig! Creuar el Perales i el Manolo Escobar deu ser realment angoixant... ;) he, he, he... disculpeu, però em feu riure tots dos.

Pilar ha dit...

Ei, Núria, Desperta't!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Aquí teniu una de les cançons que més em va impactar d'en Perales...crec que és una mostra de no-violència increïble!!!....ha,ha,ha....

http://www.youtube.com/watch?v=XBBqc_JbdBs&feature=related


Carme...que bé fer-te riure ...i que bé que sigui amb en Jordi Dorca...ha,ha,ha...Una abraçada!

Pilar...sí, sí, sí...Una abraçada!

Jordi...en Sintu encara no ha llegit la teva entrada ...però estic convençuda que et respondrà...ha,ha,ha...Una abraçada!

Clidice ha dit...

Jo, de tu, si se'm repetís massa el somni, m'acotxaria amb un pot de pebre vermell ben a prop. Per si de cas ;)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Clidice...ha,ha,ha...bona idea!!!...i del picant!!!!....un petó!

Sintu ha dit...

Doncs que voleu que us digui. No sé pas si respondre en Jordi Dorca o no. La pregunta és: Potser jo li recordo aquest bixtu estrambòtic que sortiria de la barreja d'en Perales i de l'Escobar???
Ai uix, no més de pensar-hi m'esgafirro...

Un petonàs a tots i totes i sort en tenim a casa de la Núria. Si fos pels meus somnis, en Freud es fotaria de gana. No en recordo cap. Grrrr....

Jordi Dorca ha dit...

Sintu,
El somni (o pesombre, segons es miri) tenia el seu què. Però res a veure amb la persona íntegra de Sintu Borràs.
L'híbrid freudià és realment esglaiador. Encara ara...
I allò dels pops a la gallega també té el seu què. Ja us ho explicaré un altre dia.

Alyebard ha dit...

Si vols després em renyes, però segur que vas veure El somni de la dona del pescador i per això els pops. La idea del pot de pebre vermell no està gens malament.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Sintu...tu ets tan divertit a la vida real que no et cal ni recordar els somnis surrealistes...Un petonàs!

Jordi...estarem encantats d'escoltar-te en persona amb un bon cafetó...un petó!

Alyebard...doncs em sap greu però no l'he vista. No sé pas si apuntar-me-la....;-) Un petó!