divendres, 16 de març de 2012

Ara que no em sents




Tu dibuixes i jo pinto
nina del meu cor
si sabessis com t'estimo
i em prem fort l'amor. 

9 comentaris:

Carme ha dit...

Bonic, bonic...

Bon dia, nina!

XeXu ha dit...

Quina tendresa.

Miquel Àngel ha dit...

Marassa!!

Jordi Dorca ha dit...

Nina acotxada,
tendresa balear.

Carme ha dit...

Encara que avui el post no vagi de somnis, (o sí!) és un somni acomplert...

He vist al Diccitionari una citació que va escriure Kant, especialment per a tu. :)

Alyebard ha dit...

Tendresa...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...bon dia, bonica!...amb la teva citació m'acabo de convertir en poetessa!...Visca!

Xexu i Alyebard...com un brioix.

Jordi..que bonic!

Miquel Àngel...sí, sí!

Snia ha dit...

Que bonic!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies Snia!