dijous, 22 de març de 2012

Estalonar


Si m’estalones
amb peus plens de nuesa
el cargol guilla.


(Imatge treta de http://blocs.xtec.cat/elscargolsdelmorera/)

5 comentaris:

Carme ha dit...

El cargol guilla
i encara plovisqueja
creix la nuesa.

Bon dia, Núria!

Miquel Àngel ha dit...

"...que estalonen la petja oblidada damun la congesta eterna del temps..."
Meu. que m'agrada !!! uy ! m'agrada molt!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...que bonic!!!...ets una passada!Un petó!

Miquel Àngel...m'agrada...m'agrada!...un petó

Jordi Dorca ha dit...

Però els talons encara em fan més por. Pels banquers, vull dir.
Bell haiku.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...ha,ha,ha...Gràcies per la floreta!