dijous, 29 de març de 2012

Hotel de polsim blau

Sóc a la terrassa de l’habitació de l’hotel. Em sento com una marquesa. Bé, és un dir perquè mai he parlat de sentiments amb una marquesa. Però estic ben tranquil·la i ben acompanyada. Crec que és una butaca prou ampla i còmode. De vímet, potser. I és al bell mig d’aquesta sensació que veig que el cel s’omple d’unes bestioles que volen. Són de la mida d’un puny. N’hi ha vàries. Unes deu o dotze. Semblen quads. No, no. Són camions d’aquells tan llargs i espectaculars de les pel·lícules americanes o de l’AP-7. Entren a la terrassa i es dirigeixen a l’habitació. D’allà passen cap el passadís. Encara no entenc com s’ho han manegat però suposo que la porta era oberta. Els segueixo. Normalment sóc poruga però ara vés a saber perquè els acabo perseguint. Allà, a la galeria o passadís (o digueu-li com vulgueu) es desintegren en un polsim blau. Em desperto esverada. Potser el polsim duia alguna substància sospitosa. 

7 comentaris:

Carme ha dit...

Possiblement el polsim blau deu dur alguna substància sospitosa... probablement, que en aquest món ni hi ha un pam de net. Ni en els somnis... si fins i tot els somnis es desintregren, estem perduts. Clar que si són camions, els que es desintegren, potser tindrem somnis més silenciosos.

A quina botiga compren els teus somnis, Núria? :)

Quadern de mots ha dit...

Noia, això dels somnis és una mica complicat, o molt tot, tot depèn del color del polsim. Daurat o brillant t’ensenya un camí, negre un altre, vermell et pots cremar, però blau... et pot voler dir que necessites unes vacances en una platja d’aigües netes i cel blau o unes de muntanya on la frescor del riu i les tonalitats del blau de les tardes et reconforta. ;D

Com la Carme, passa l’adreça de la botiga!!!

XeXu ha dit...

Algun dia algú haurà de descobrir què signifiquen realment els somnis. Somiem cada cosa de vegades, que és per pensar que estem bojos.

Jordi Dorca ha dit...

Aquests somnis vostres em fan patir. No em deixen dormir.
Quan he començat a llegir m'he ben pensat que eren gavines del PP.
Si realment ho són, espero que es desintegrin el seu polsim blau. Un blau molt lleig, goso dir.

raul mestre piñol ha dit...

hellion Ramón sòc en Ruli dels NYÈBIT i estic musicant lletres teves , vull saber el teu parer................SALUT COMPANY

Joan Rodó i Galiana ha dit...

ja t´ho vaig dir l´altre dia,deixa de mastegar violetes ! hahahahahahaa...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...els meus somnis deuen ser marca blanca de la botiga no t'hi fixis...ha,ha,ha...

Quadern de mots...Si tot va bé potser anem de vacancetes aviat...seguint el consell del somni, esclar!

Xexu...veig que m'has descobert...

Jordi...no eren del PP perquè el color blau era més modern...

Raül...diria que t'has perdut...

Joan...quan ho vaig veure vaig pensar en canviar l'entrada però és que el somni havia estat així...ha,ha,ha