diumenge, 25 de març de 2012

No hi ha llengües petites

"La rotunda frase de Shakespeare «una casa de poble i un nom» posa de manifest un determinat caràcter. No hi ha «llengües petites». Cada llengua conté, expressa i transmet no solament una càrrega de memòria singular d’allò ja viscut, sinó també una energia evolutiva del seu futur, una potencialitat per demà. La mort d’una llengua és irreparable, fa minvar les possibilitats de l’home. No hi ha res que amenaci Europa més radicalment ―«a les arrels»― que la detergent i exponencial marea de l’angloamericà, i dels valors uniformes i imatge mundial que aquest devorador esperanto comporta. L’ordinador, la cultura populista i de comercialització a gran escala parlen angloamericà, des dels clubs nocturns de Portugal fins als grans locals de menjar ràpid de Vladivostok. Europa sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. Si oblida que «Déu està en el detall»."

Fragment del llibre "La idea d'Europa" que podreu veure a Teatre de Ponent (Granollers) els dies 30 i 31 de març a les 21h i l'1 d'abril a les 19h. Algú s'hi apunta?


5 comentaris:

XeXu ha dit...

Una mica grandiloqüent, però és cert que hem de conservar les nostres llengües pròpies, que són la base de la cultura, i la cultura s'hauria de protegir, no de perseguir.

Carme ha dit...

No hi ha llengües petites, cada llengua és tot un món i una manera d'explicar-lo.

M'apunto aquest llibre!

miquel ha dit...

I si les llengües són petites, també tenen dret a existir.
El futur de qualsevol llengua depèn de la voluntat de conservar-la dels seus parlants. La qüestió és saber la prioritat que té la llengua en cada persona i en la seua relació amb els altres i per què. Em temo que l'aculturalització que comporta la globalització actual, que paradoxalment valora l'individu per sobre del bé comú, no afavoreix gaire el futur de determinades llengües.

Jordi Dorca ha dit...

Empobrim tots (Bauzà inclòs).

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Xexu...completament d'a-COR-d!

Carme...és un llibre un xic espès.

Miquel...Aquest perill del sobredimensionament de l'individu vers el bé comú o la comunitat també m'amoïna.

Jordi...completament d'a-COR-d!