dilluns, 12 de març de 2012

Poesia filosòfica

Si només sé
que no sé res
com és que sé
que sóc aquí
i tu ets tu
i jo sóc jo
i ell que's ell
se'n fot dels dos.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Alguna coseta, ni que sigui molt petita, crec que la sabem... :)

M'has fet somriure amb la teva poesia filosòfica...

Matilde ha dit...

...potser
és que el joc
ot més
que el sé
que el sóc
que el jo
i que el tu


(ja ho veus, Núria, m'has inspirat i reptat)
Bona setmana, guapissima!

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt! Això sí que ho sé.

Alyebard ha dit...

Que profunds que esteu tots últimament. :)

Jordi Dorca ha dit...

Jo sóc aquí precisament per això: perquè no sé res. A veure si aprenc alguna cosa.

maijo ha dit...

Alguna cosa sabem, tu ja has trobat el fil que et portarà a desllorigar-ho tot. La poesia és una bona manera de filosofar.
Rep una abraçada.

maria moreno ha dit...

Jo un tinc clar, només se, què no se res...

Miquel Àngel ha dit...

Pos jo no sé si dir
ni si vull dir
ço que encara no se
que diré

Ventafocs x ha dit...

No sé si deixar un comentari... o no. Ui... em penso que ja l'he fet. Un b7!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...m'encanta quan et faig somriure....Un petó!

Matilde...bona setmana, bonica, i endavant amb la inspiració!

Helena...moltes gràcies, bonica!

Alyebard...estem profunds però amb "catxondeiu"...

Maria Moreno...jo només sé que ets encantadora, Maria!...



Jordi...per aprendre no sé si vas bé en aquest bloc...;-) Un petó!

Maijo...no sé si he trobat el fil o estic en una madeixa permanent...un petó, bonica!

Miquel Àngel...m'encanta!...Un petó!

Ventafocs...un beset!...i potxons!....