dimecres, 14 de març de 2012

Tobogan

És un somni enrevessat, complex, amb personatges d’entorns barrejats: parents, amics, coneguts i saludats. Tots en un conjunt d’edificis rar, que no he vist mai. Hi ha un cinema on una amiga em renya perquè faig soroll. Però no menjo pas crispetes! No sé com faig fressa però la dec fer perquè sinó no em diria res. O potser sí. Ja se sap: en els somnis tot s’hi val.

Em sento perduda. Però no en dec estar pas tant, de perduda, perquè fins i tot somiant provo de fer la meva dosi de cultura. Això és vici pur. I ara sí que em perdo en uns passadissos llargs i sense cap sentit ni ordre. Al final sembla que me’n surto, fujo, no sé de què, però fujo. Al principi sento malestar, una angoixa plúmbia, però pujo damunt d’aquell tobogan i em tranquil·litzo. La velocitat augmenta però el perill sembla que no. Entre els edificis hi ha tobogans que els connecten. Centenars de quilòmetres de tobogans plens de gent, menjar, safates plenes de copes i més menjar i les meves cames entremig de tot plegat.

I si sóc aquí, escrivint aquesta entrada, és perquè al final tot era més segur del que semblava inicialment. Em miro les cames i no hi duc pas cap esgarrapada. Si ens creuem en algun somni de tobogans saludeu-me que una servidora, amb tanta velocitat, no sé si us veurà pas. 

4 comentaris:

Carme ha dit...

Tens una vida nocturna molt entretinguda i molt bona memòria, jo recordo tant pocs somnis!

Però si algun dia caic en aquest dels tobogans, no ho dubtis, et buscaré!

Bon dia, Núria!

XeXu ha dit...

Sembla que fins i tot en somnis et protegeixes, en comptes de caiguda lliure, tu baixes per tobogans. No està malament, molt més segur, és clar!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...sempre he somiat molt...de fet cada nit tinc uns 2 o 3 somnis...però només en recordo imatges quan m'acabo de llevar...sempre havia dit que els escriuria i ara ho provo, de tant en tant, i per fer-ho conservo alguna imatge de primera hora al matí...Serà un plaer conèixe't tot baixant el tobogan. Un petó!

Xexu...com pots comprovar sóc un xic (per no dir molt) poruga...fins i tot en els somnis.

Per cert...algú sap com seguir els comentaris que deixes en altres blocs ara que ens han canviat el format?...un petó!

carina ha dit...

Nena, quina sort de recordar, jo sóc incapaç de fixar cap somni, no me'n recordo mai.