dimarts, 3 d’abril de 2012

Saps què?

Em truca emocionada. Té una novetat. Au, ves-hi corrents, que no té espera. M’ho ha d’explicar ara mateix. Demà serà tard.

Hi vaig. De pressa. Molt de pressa. No la puc defraudar.
Necessita les meves orelles amb urgència.

Arribo. Obre la porta. Em diu: 

―Saps què? El romaní ha florit! 

9 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

I quina olor tan bona que fa!!!

LA MAR ha dit...

És el que té la primavera, que arriba sobtadament, dissabte vaig veure les primeres falzies, estava estenent roba a la terrassa i la més grossa que he vist mai em va passar per sobre del cap xisclant, no m'ho esperava im'en vaig dur un bon ensurt :)

Helena Bonals ha dit...

Jo fa dos dies en vaig agafar del bosc: "quien va al bosque y no coge romero es que no tiene amor verdadero".

XeXu ha dit...

Home, per aquells a qui agrada, l'arribada de la primavera és una gran notícia!

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
Anem amb el pas canviat, em sembla. Passa't pel meu blog i veuràs per què ho dic.

Clidice ha dit...

jo seguiré fidel a la farigola :)

Alyebard ha dit...

Esclatarà aviat la primavera!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...i tant!...una olor magnífica!

La Mar...compte amb les falzíades al cap!

Helena...bon romaní i bon amor vertader!

Xexu...sí, sí, esclar!

Jordi...he estat tres dies fora i vaig endarrerida amb els vostres blocs!...ara hi vaig corrent!

Clidice...la farigola i el romaní són cosinesgermanes....

Alyebard...ja hi ha un munt d'arbres ben florits i r-bonics!

Carme ha dit...

La primavera a vegades té tanta pressa que ens l'encomana a nosaltres i tot!