dilluns, 7 de maig de 2012

Anaïs Nin



"Els seus ulls buscaven el que estava trencat, gastat, pansit, fragmentat. Els objectes complets l'entristien. Què se'n podia fer, d'un objecte sencer? Posar-lo en un museu. No tocar-lo. I en canvi, un paper estripat, un cordó de sabata sense el seu doble o una tassa sense platet eren commovedors. Els podies transformar, els podies convertir en una altra cosa. Un tros retorçat de canonada. Meravellós, aquest cistell sense nansa. Meravellosa, aquesta ampolla sense tap. Meravellosa, aquesta capsa sense clau. Meravellós, el mig vestit, el llaç sense barret, el vano on falta una ploma. Meravellós, aquest suport de càmera sense càmera, aquesta roda solitària de bicicleta, el mig disc fonogràfic. Fragments, mons incomplets, parracs, detritus, els finals dels objectes i el principi de les transmutacions."


Dins d'una campana de vidre 

Anaïs Nin

2 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

El trosset que ens portes, magnífic, una meravella, ara, aquests mons incomplerts com a objectes d’art... en general no m’acaben de convèncer, encara que hi ha cops que visualment impactin.
L’autora: pendent. Miraré de posar-hi remei aviat. Com sempre, em fas venir ganes de llegir.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...Desconeixia a l'Anaïs Nin i m'ha fascinat. Em va costar una mica entrar-hi però quan era dins empalmava un somni amb un altre; duresa vaporosa molt i molt ben escrita.