dilluns, 21 de maig de 2012

Diari d'hivern

"Els incomptables destrets en què t'has trobat al llarg de la vida, els moments desesperats en què has sentit una necessitat urgent i irresistible de buidar la bufeta sense que hi hagi cap lavabo a prop, les vegades en què t'has trobat en un embús de trànsit, per exemple, o assegut en un metro aturat entre dues estacions, i el pur martiri d'obligar-te a aguantar-te. Aquest és el dilema universal del qual no parla mai ningú, però tothom s'hi ha trobat un dia o altre, tothom ho ha passat, i si bé no hi ha cap exemple de patiment humà més còmic que el de la bufeta a punt d'explotar, t'estimes més no riure d'aquests incidents fins que no has aconseguit orinar ―ja que, ¿quina persona que tingui més de tres anys pot voler pixar-se a sobre en públic? Aquest és el motiu pel qual no oblidaràs mai aquestes paraules, que van ser les últimes paraules que va dir a un dels teus amics el seu pare moribund: «Recorda-ho, Charlie», va dir, «no deixis passar mai una oportunitat de pixar». I així la saviesa secular passa d'una generació a la següent. 

Diari d'hivern
Paul Auster
Traducció d'Albert Nolla

8 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

I, als pares sempre se’ls ha de fer cas...
No l’he llegit el llibre, si les bones crítiques i, ara, aquest trosset que ens portes.

Helena Bonals ha dit...

És una manera de dir una cosa profunda amb una altra que en principi no ho sembla. L'Auster és molt bo.

Carme ha dit...

he, he, he... genial el fragment!

Gràcies, Núria!

Matilde ha dit...

He llegit el llibre fa molt poc temps i m'ha agradat molt! És una autobiografia amb una estructura molt original, molt ben escrita. Només m'ha avorrit quan explica tot l'argument d'una pel·lícula (són només 2 pàgines, crec) la resta, fantàstic i molt recomanable.
La traducció, esplèndida!

Alyebard ha dit...

Molt bo!! em recorda el que em deia el meu avi: A la guerra cagat i pixat, que quan comencen els tirus no tens temps de res.

Jordi Dorca ha dit...

Els problemes de la bufa són un gran què. No hi havia caigut.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...Paul Auster no és el tipus d'autor que em fa vibrar...tot i que, en cap cas dubto de la seva excel·lència.Un petó!

Helena...sí que ho deu ser.Un petó!

Carme...és un fragment un pèl entremeliat. Un petó!

Alyebard...llàstima que li toqués viure-ho al teu avi però quin bon sentit de l'humor. Un petó!

Jordi...i fins i tot afecte als bons escriptors. Un petó!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Matilde...excel·lent la teva recomanació...sí que és una autobiografia original tot i que Paul Auster no acaba d'enganxar-me...però deu ser que tinc gustos estranys...Gràcies per avisar-me del meu error en el títol del vocabulari...ets una crack!...Un petonàs!