dijous, 17 de maig de 2012

Dins d'una campana de vidre

Normalment no escric diverses frases d'un mateix llibre, com a molt poso la cita i el vocabulari...però permeteu-me que faci una excepció amb "Dins d'una campana de vidre" i us deixi un altre fragment tan màgic, musical i oníric com el següent:

" Em vaig enfonsar en un laberint de silenci. Tenia els peus coberts de pèl, la mà de cuir, les cames embolicades per un cotó plegat en acordió, lligades amb fuets de seda. Duia una pell de ren al pit. No tenia veu. Sabia que, com el ren, encara que en aquell moment em clavessin el ganivet ni tan sols sospiraria."

Dins d'una campana de vidre
Anaïs Nin
Traducció de Ferran Ràfols Gesa

2 comentaris:

Alyebard ha dit...

Molt gran l'Anaïs Nin

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Alyebard...em fa vergonya dir-ho però l'acabo de descobrir i m'ha impactat moltíssim!...La seguiré llegint tant bon punt es rebaixi el volum de la pila de llibres de la tauleta de nit.