dimarts, 29 de maig de 2012

Fins i tot somiant em fot que m’entabanin

He somiat que m’encarregaven organitzar la marató contra la pobresa. D’entrada m’han tremolat les cames. He de mobilitzar la solidaritat de tot un país, de tot un poble, quan resulta que molts dies no sé ni què farem per sopar. De seguida vaig a Sant Google i veig que a les maratons dels darrers dos anys s’han recaptat entre vuit i nou milions d’euros. En el meu somni hi ha bona connexió a Internet, cosa que agraeixo enormement per cercar com sortir-me’n, de tot plegat.

Pregunto a tort i a dret com es gestiona (verb que sempre queda polit) una activitat de tanta repercussió mediàtica. Com ho puc fer per engrescar a tot el territori si la pobresa arriba a tots els racons? Com els puc demanar diners si la majoria hem entrat al món del circ fent equilibris per arribar a finals de mes? No em veig en cor. No puc fer sentir culpables, o millor dit, responsables a aquells que estan (o estem) al límit, aquells que cada dia estiren (o estirem) més i més de la xarxa de familiars i amics per no caure en l’exclusió social del no-demà.

Ni tiraré la tovallola ni passaré per l’adreçador. Enguany serà una marató diferent. La gent hi participarà però no pas econòmicament. S’ha acabat pidolar davant del 50% d’atur juvenil. Com puc mendicar a les famílies si resulta que un de cada quatre infants a Catalunya és al llindar de la pobresa? No. No puc. Em cauria la cara de vergonya de demanar a qui va prou just.

Tothom podrà participar-hi enviant abraçades, petons, versos o cançons però res de recaptar diners. Amb un parell o tres d’operacions en tindrem prou per aconseguir el mateix import, els dic als qui m’han encarregat aquesta feina.

Mireu, d’entrada hauríem de contractar algun lladre dels bons, dels del món de l’art, per tal que arrambin la tiara que diu que el rei de les Espanyes ha regalat a la seva dona per valor de set milions d’euros per fer-se perdonar les infidelitats. Després parlarem amb la junta directiva (o com carai es digui) que ha gestionat Bankia i els direm que som bons amics d’un senyor que es diu Rato i que ens ha dit que donarà a la marató tots els calés que ha de cobrar d’indemnització: ja tenim un milió dos cents mil euros més. Per tant, ja en tenim vuit milions dos-cents mil. Ara només ens falta tocar la barbeta a aquell que l’ha substituït que es veu que té un sou de prejubilat de tres milionets l’any i demanar-li que doni allò que no necessita per viure dignament.

En el somni tot sembla factible. Amb tres trucades ens hem estalviat el sentit de culpabilitat de tot un poble. La pobresa té responsables i, per tant, no cal que tots paguem els plats trencats, només cal demanar-los que siguin justos, solidaris i bones persones. En la darrera fase del son veig en Xirinacs, el nostre Gandhi català, el qui ens ensenyà que lluitarem contra els forts mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts, que em cluca l’ullet i es pixa de riure veient-me amb la disfressa xarona de Robin Hood.

8 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt. Evidentment tot això tan ben raonat no ho has somniat!

Carme ha dit...

Quanta raó tens, somiant o desperta o de les dues maneres...

:)

Jordi Dorca ha dit...

Et queda molt bé, el barretet de Robin Hood. En el somni!

Jordi Dorca ha dit...

De veritat: ja carreguen, aquestes "maratons" de la hipocresia. No me'n sento orgullós. Que consti. Jo també em posaré el barret de Robin Hood. A veure si funciona.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...tens raó...aquesta vegada he fet ús del somni...però abans li he demanat els drets i tota la paperassa legal...

Carme...és difícil pair aquest moment...

Jordi...ja m'imaginava que eres al somni darrera aquell arbre ...ha,ha,ha...Tens raó amb això de la "Marató de la hipocresia"...

Miquel Àngel ha dit...

Nuria ets molt bona !! tens uns somnis fabulosos. avis'am alguna nit que a lo millor ens trobem als somnis i xalarem pepinos amb vinagre!!!

El porquet ha dit...

I per a que coordini tot el procés pots contractar el Millet, que es veu que el pots trobar rondant tranquil·lament pel carrer!

Molt bona!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Miquel Àngel...quedem al somni d'avui, si et va bé, entre Corró d'Amunt i Cànoves...ha,ha,ha..

Porquet...ha,ha,ha...ric per no plorar...si depengués de mi no passejaria en llibertat...Gràcies per les floretes. Un petó!