divendres, 18 de maig de 2012

Globus que pesen

Érem en una trobada sociocultural en una gran ciutat: potser una fira o una mostra. Al principi semblava una localitat catalana però a mesura que el somni avançava l’accent també variava. Hi havia nens inflant els globus que regalaven als estands. Molts globus, molts infants. Els globus s’enlairaven, lliures, vermells, aliens al futur pes de les seves panxes. I quan les rialles s’inflaven de vermuts i gins tònics, els globus, que ara eren cent vegades més grans, i no se sap com havien guanyat molta i molta densitat, aterraven sense cap tria de lloc, al bell mig del mar, dalt dels terrats, damunt les bicicletes. Aixafaven, aplanaven, malmetien. Marfonien els espectadors que, esperançats, esperaven que hi hagués demà.

 
Somni pocs dies després que a les notícies parlessin de la commemoració del 75 aniversari de l’explosió del dirigible Hindenburg. 

11 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Que angoixant!

Jordi Dorca ha dit...

Molt bo! M'inflo com un blogus.

Jordi Dorca ha dit...

PS: endavant amb la trobada bredenca!

Carme ha dit...

Ostres, ostres, ostres... no sé què ha passat que no se m'actualitzava el teu blog a la barra lateral i pensava que no escrivies i ara vinc a mirar després de llegir el teu comentari i veig que m'he perdut un munt de coses!

Bé, ja sóc aquí i he esborrat i tornat a posar l'enllaç a veure si funciona de nou.

Els teus somnis sempre em semblen de pel·lícula!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...els meus somnis sovint són angoixants i em llevo cansada...però llegint a l'Anaïs Nin vaig veure que no era l'única...T'envio un enllaç que crec que et pot interessar i que acaba de publicar el TERMCAtdel Diccionari de les Arts: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/

Jordi...gràcies per les floretes!...si engeguem el tema de Breda hi seràs convidat!

Carme...no tots els dies puc bloguejar com m'agradaria ja que hi ha setmanes que és un no parar d'activitats...però el teu és un dels que posa poesia a la meva vida...Gràcies per ser-hi, bonica!

Helena Bonals ha dit...

Núria: gràcies per l'enllaç.
Jo puc venir a Breda?

Alyebard ha dit...

El que fan els somnis...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...a Breda hi haurà cabuda per tothom que vulgui jugar a escriure...ja ho anunciaré al blog i per correu electrònic.

Alyebard...jo en somio uns 3 o 4 per nit...

El porquet ha dit...

Déu n'hi do! Ja veig que aquella nit no deuries descansar massa bé. Realment força angoixant i, fins i tot, un xic histriònic o kitsch... bé, com són gairebé sempre els somnis!

Nina, que tinguis dolços somnis avui!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Porquet...aquest vespre m'ha aparegut una cabreta, ben boniqueta, amb les pestanyes negres i que semblava que duia rímel i una taca lila que l'afavoria...ha,ha,ha...els meus somnis són la repera!...;-)

Alyebard ha dit...

Déu ni do! Jo l'única bestia lila que coneixia era la vaca de Milka...Tot un detall això de posar-li rimel. Si tens unes bones pestanyes és el mínim!