divendres, 1 de juny de 2012

La dona veloç

―¿Encaixar?―va exclamar ell, amb irònica sorpresa―. ¿Has tingut mai un malalt a qui la teoria de manual li encaixi perfectament? ¿Coneixes una sola vida on tot encaixi? Vaig parar-me a pensar-hi, i U. em va dir: «Si vols una vida on tot encaixi, escriu una novel·la». Són per això, les novel·les, per fer una mica digerible el que és indigest i per fer indigest el que et donen massa mastegat.

La dona veloç
Imma Monsó
(Premi Ramon Llull 2012) 

8 comentaris:

El porquet ha dit...

Mmmm tot i que algunes novel·les també et poden desencaixar i deixar-te ben desendreçat!

Helena Bonals ha dit...

L'art i la vida, el meu tema preferit.

Jordi Dorca ha dit...

El novel·lista n'és el cuiner.

Alyebard ha dit...

Aquesta mania que tenim de voler-ho encaixar tot :D

LA MAR ha dit...

Sovint penso que el fet de no poder encaixar les peces del puzzle de la vida no significa que aquestes no encaixin realment. Potser és una limitació que tenim.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Porquet...sí, senyor, tens tota la raó!

Helena...veig que coincidim.

Jordi...hi ha cuiners per a tots els gustos.

Alyebard...sí, noi, deu ser cosa dels humans això de l'encaix.

Jaume...segurament és una limitació i en realitat tot encaixa.

Un petó a tots i totes!

Carme ha dit...

A mi no m'encaixa ni en una novel·la... :)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...a mi, en aquests moments dolços, m'encaixa més la vida que la novel·la que no tinc ...un petonàs, preciosa!