dilluns, 18 de juny de 2012

Sensacions de la infància

Ahir la matinal d'escriptura sobre la infància que vam fer a Breda va ser una experiència tan interessant i enriquidora com màgica i plaent.

Comparteixo un dels texts que en va sortir.

Que tingueu un bon dilluns!

"El puré de patates amb carn del menjador escolar.
Ecs, quin fàstic!
Els braços de l'avi reposant rere l'esquena.
Bufs, quina pau!
L'olor esquerpa de la colònia de l'àvia Engràcia.
Bah, quin mal!
La fresa de la pluja inundant l'hospital el dia de néixer.
Clip-clop, clip-clop! Quin honor!
El balanceig de la mirada trapella de la germana-amiga.
Zim-zam, zim-zam. Quant amor!
La fredor de la neu en els gelos al meu germà.
Muà. Quin orgull!
La presència sòlida i constant de la mare.
Ai com t'estimo!
I el pare més guapo i rebel de l'escola.
Ziu-ziu!"

4 comentaris:

Alyebard ha dit...

Escriure sobre la infantesa pot ser relaxant com mirar un pou o neguitós com trencar un vesper.

Helena Bonals ha dit...

Jo hauria vingut si hagués tingut cotxe, o si la nit abans no hagués anat a un concert del Miquel Àngel Tena. Veig que va valdre la pena, quina enveja!

Jordi Dorca ha dit...

Vesper trencat, doncs.
Zim-zam, zim-zam!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Alyebard...van saltar somriures i alguna llàgrima va passar a saludar...però em sembla que va valer la pena...

Helena...Que bé anar a veure en Miquel Àngel!

Jordi...quanta inspiració la teva!