dimecres, 20 de juny de 2012

Vaig tard, Xiri

Vaig tard, Xiri, ahir vaig descobrir la cançó dels "Esquirols" que et van dedicar:

Al banderer de la pau

La deixo aquí per recordar-la i compartir-la.


Un petó, Xiri, siguis on siguis...

6 comentaris:

El porquet ha dit...

Ai els Esquirols... no els he cantat a cor que vols en nombroses ocasions. Me n'han regalat discos i tot!

Un referent.

Miquel Àngel ha dit...

Bona gent els Esquirols Que en Xiri acabes trepitjant la presó en plena democràcia haria de fer caure la cara de vergonya al montilla i companyia ... Quins demòcrates !! la Quintaesencia de la democràcia i posen a la presó al tio que els hi treia les castanyes del foc mentres ells es fotien ganovetades per ocupar plaça... Quina vergonya!!!

cantireta ha dit...

Jo també, ara fa 30 anys. Gràcies.

Carme ha dit...

M'ha agradat escoltar-la.

Un altre petó pel Xiri!

Jordi Dorca ha dit...

Honors als Esquirols i a Xiri!
No oblidar.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Porquet...jo no els havia sentit mai fins ara...

Miquel Àngel...totalment d'acord...vaig viure-ho amb molta intensitat, llavors, i encara en recordo la seva abraçada de la tornada a casa!

Cantireta...que bé!

Carme...segur que te n'envia un de tornada.

Jordi...pel que fa a mi, en Xiri serà sempre present!...i, de tant en tant, el vaig recordant al bloc.