dimarts, 24 de juliol de 2012

L'agonia d'un cor

"Per tal que un cor rebi el xoc definitiu, no sempre cal que el destí descarregui un bon cop, ni que mostri bruscament l'empenta de la seva violència. Qualsevol motiu trivial que anirà minant la destrucció és el que precisament provoca el seu indòmit plaer creatiu. Nosaltres, en el nostre limitat llenguatge humà, aquest primer i lleu contacte l'anomenem causa i, tot sorpresos, comparem el seu mínim abast amb la violència que sovint continua obrant poderosament. Però el destí d'una persona, de la mateixa manera que una malaltia abans de manifestar-se, tampoc no comença en el moment d'esdevenir-se un succés visible. Sempre, molt abans que trasbalsi l'ànima des de fora, ja ha governat internament en l'esperit i en la sang. Conèixer-se a si mateix ja és autodefensa, i normalment no serveix de res."



Del relat "L'agonia d'un cor" del llibre "Carta d'una desconeguda"
Autor: Stefan Zweig
Traductora: Maria del Carme Gala
Editorial: La llar del llibre

3 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Res a dir de la brillant prosa de Stefan. Tot i semblar que coneix molt bé les dones, en aquest cas no crec que ens deixi massa bé, un amor que deixa de ser amor quan es converteix en obsessió. D’una manera més suau passa amb “Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona”
“La destrucció és el que precisament provoca el seu indòmit plaer creatiu”. En aquest cas, la destrucció de la dona i el plaer creatiu de l’autor.
Jo vaig llegir la versió sola de “Carta..., la Nit fantàstica i L’agonia d’un cor no els he llegit.

Ens has portat un magnífic trosset, per pensar.

Helena Bonals ha dit...

És ben veritat que les malalties hi són abans de manifestar-se.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quadern de mots...com sempre vaig tard i encara no havia llegit res de l'Stefan Zweig. M'ha encantat! Aquesta obsessió de la dona vaig pensar que també podia ser l'obsessió d'un home...Disculpa'm perquè darrerament no em connecto gaire a blogger...intentaré posar-me al dia i fer el xafarder respecte les teves recomanacions. Un petó i bon estiu!

Helena...sí, senyora. Fins diumenge, bonica!